Governants que ho confien tot al casino

Eurovegas pot ser la crònica d’un fracàs col·lectiu. El Govern d’Artur Mas està desesperat intentant captar una inversió per salvar una legislatura dramàtica. Lluny queden les receptes electorals per sortir de la crisi i crear ocupació. ¿Recorden el túnel del tripartit al final del qual apareixia dibuixat el somriure de CiU? Doncs al final del túnel tota la llum queda reduïda a una ruleta de la sort, al bingo dels senyors de Sheldon Adelson que avui aterren al Prat per decidir si s’instal·len a Madrid o al Baix Llobregat. El president Mas recorda els alcaldes que feien qualsevol cosa per atraure inversions i deixar el regidor del municipi veí en ridícul. Avui la Generalitat apareix com un gran ajuntament, pugnant amb Esperanza Aguirre, com si dels alcaldes de la gran Barcelona i del gran Madrid es tractés.

Espanya està pendent dels homes vestits de negre enviats per Europa, mentre que a Catalunya vivim pendents dels senyors de Las Vegas, que vesteixen peces certament més coloristes però que posen tantes o més condicions que les que comporta un rescat. La democràcia fracassa estrepitosament. No hi ha marge per a les polítiques públiques. Com a màxim, la pornografia de l’amnistia fiscal de Mariano Rajoy, la taxa turística o l’euro per recepta català o la marca de la casa CiU-PP d’acomiadar metges i professors mentre es justifica que això del macrocasino generarà llocs de treball.

Catalunya té un model turístic propi i de certa tradició. Eurovegas seria un bolet impactant en el conjunt. El drama és que si finalment el Govern de la Generalitat fracassa en el seu desesperat intent de seduir Adelson, el triomf de Madrid serà llegit com una nova derrota catalana. Més foscor al final d’un túnel sense somriure.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)