Ribó és el Dívar a la catalana?

Ofensiva d’El Mundo contra el Síndic de Greuges de Catalunya, institució equiparable al Defensor del Poble que es remunta al 1409. A determinada premsa madrilenya la sorprèn que Catalunya disposi d’institucions pròpies, amb llarga història, i que els càrrecs que les ocupen viatgin i projectin internacionalment la corporació o administració que representen. Recorden  la campanya contra les anomenades “ambaixades” catalanes? Doncs amb el Síndic ens trobem davant una operació idèntica. No és ni nova ni original. Consisteix a explicar que en temps de crisi els càrrecs d’administracions catalanes, però també del conjunt de les autonomies, malgasten diners de tots fent despeses supèrflues. Sobre el Síndic es diu que viatja massa, intentant equiparar Rafael Ribó -càrrec actual- amb Carlos Dívar. L’escàndol del president del Consell General del Poder Judicial pot acabar amb la seva dimissió demà mateix (ja ho va apuntar Rosa Paz, a Dívar acabarà per dimitir), però a la institució no la qüestionarà ningú. En canvi, el setge mediàtic a Ribó ho és a la institució del Síndic de Greuges perquè del que aquí es tracta és d’eliminar defensors autonòmics -en visió quilòmetre zero- i uniformitzar amb El Defensor (únic) del Poble (gran).

El mateix mitjà que pretén reduir el dèficit (¿també el forat de 23.000 milions d’euros de la Bankia del PP?) a base de carregar-se institucions singulars de la perifèria peninsular ha de considerar que és la mar de normal que el Govern espanyol veti l’accés del Síndic als centres d’internament d’estrangers, sí, sí, els CIE, que han pogut ser visitats per oenagés, diputats i… pel bisbe. El senyor Ribó, exdirigent de la primera Iniciativa post-PSUC, pot generar més o menys simpaties, la veritat. Però tancar-li la porta dels CIE i pretendre convertir-lo en un Dívar a la catalana no sembla gens raonable. No cola.

(Apunt publicat al bloc d'Opinió d'El Periódico de Catalunya)