Autogol català davant Bankia
Amb l’Eurocopa són dies de gols. A Catalunya estem a punt de marcar-nos un autogol. No perquè una comissió d’investigació no sigui necessària ni democràticament saludable, sinó perquè és un despropòsit fer-la al Parlament sobre les caixes catalanes intervingudes i que el PP veti la del Congrés sobre Bankia. El forat de més de 23.000 milions d’euros de la caixa del PP, la de la dreta madrilenya que alliçona sense complexos, no tindrà investigació parlamentària, igual que Carlos Dívar tampoc donarà explicacions per les seves despeses excessives a càrrec del Consell General del Poder Judicial.
L’Assemblea de Madrid o el Congrés dels Diputats no exerciran el control democràtic davant de tant d’escàndol, però el Parlament intentarà repetir comissió mediàtica per posar llum a l’evaporació del model català de caixes i la mala gestió a les entitats Catalunya Caixa, Unnim i Caixa Laietana. La intenció és higiènica perquè ens acosta al comportament d’un país madur, malgrat que les comissions d’investigació a Catalunya estan molt lluny dels estàndards d’altres cambres sobiranes.
L’últim exemple va ser la comissió d’investigació del Palau de la Música. El partit més esquitxat pel seu irregular finançament a través de l’espoli perpetrat per Fèlix Millet va treure pit, i fins i tot va aconseguir presentar la comissió com un intent desesperat del Govern tripartit d’erosionar CiU en vigília electoral.
La política i el periodisme disposen de més mecanismes de transparència quan s’obren comissions parlamentàries, però la ciutadania i els clients veuran que els seus perjudicis no se solucionen. L’autogol està cantat. L’únic consol és que a Madrid no estan per a gaire celebració.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
L’Assemblea de Madrid o el Congrés dels Diputats no exerciran el control democràtic davant de tant d’escàndol, però el Parlament intentarà repetir comissió mediàtica per posar llum a l’evaporació del model català de caixes i la mala gestió a les entitats Catalunya Caixa, Unnim i Caixa Laietana. La intenció és higiènica perquè ens acosta al comportament d’un país madur, malgrat que les comissions d’investigació a Catalunya estan molt lluny dels estàndards d’altres cambres sobiranes.
L’últim exemple va ser la comissió d’investigació del Palau de la Música. El partit més esquitxat pel seu irregular finançament a través de l’espoli perpetrat per Fèlix Millet va treure pit, i fins i tot va aconseguir presentar la comissió com un intent desesperat del Govern tripartit d’erosionar CiU en vigília electoral.
La política i el periodisme disposen de més mecanismes de transparència quan s’obren comissions parlamentàries, però la ciutadania i els clients veuran que els seus perjudicis no se solucionen. L’autogol està cantat. L’únic consol és que a Madrid no estan per a gaire celebració.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)