El pitjor peatge del Maresme
El Maresme ha estat històricament una comarca capdavantera en infraestructures. El primer ferrocarril i la primera autopista de la península. El Barcelona-Mataró del tren i del peatge. La mobilitat com un dels fenòmens més importants de les últimes dècades ha tingut a la comarca un impacte determinant. Creixement econòmic i demogràfic, transformació urbana i paisatgística. L’arribada de l’autopista a Mataró, a les acaballes de la dictadura en plena operació del desarrollismo franquista, va obrir la porta de sortida de Barcelona cap al nord. La prolongació entre Mataró i Palafolls va estendre els impactes de la mobilitat i d’una certa suburbialitat barcelonina al conjunt de la comarca. Conversió de segones en primeres residències, pèrdua de zones agràries valuoses, i ferides en el territori. Impactes positius, també. Parc hoteler més ben connectat amb la capital i arribada d’empreses i professionals.
El Maresme se n’ha sortit relativament bé, però ara el repte és un altre. Quaranta anys pagant per una mobilitat obligada –la dels residents que per raons laborals no tenen més remei que usar el vehicle particular i passar per les barreres de la concessionària– són suficients per a l’amortització de la via. L’N-II és un carrer més en alguns municipis i una vergonya per la sinistralitat en d’altres. Així, doncs, l’autopista és l’única opció per a milers de maresmencs que no tenen opció gratuïta per desplaçar-se per la comarca en direcció Barcelona o Girona.
La Generalitat és titular de la C-32, l’autopista que l’Estat va prolongar fins a Palafolls amb peatge en època preolímpica. Primer l’Estat i ara la Generalitat, el màxim que han fet és rebaixar el preu d’alguna barrera a canvi d’allargar la concessió o posant peatge a l’ombra (pagat amb diners de tots, siguin usuaris o no). Si existís lideratge polític comarcal, el repte seria eliminar el peatge per als residents i acabar amb la discriminació respecte altres territoris de l’Estat i Catalunya. La campanya #novullpagar esdevindria al Maresme un #jahempagatprou i abans de fer noves vies gratuïtes laterals s’hauria d’alliberar l’autopista existent. Però al Maresme no tenim líders territorials. Aquest és el pitjor peatge.
(Article publicat a Tribuna Maresme)
El Maresme se n’ha sortit relativament bé, però ara el repte és un altre. Quaranta anys pagant per una mobilitat obligada –la dels residents que per raons laborals no tenen més remei que usar el vehicle particular i passar per les barreres de la concessionària– són suficients per a l’amortització de la via. L’N-II és un carrer més en alguns municipis i una vergonya per la sinistralitat en d’altres. Així, doncs, l’autopista és l’única opció per a milers de maresmencs que no tenen opció gratuïta per desplaçar-se per la comarca en direcció Barcelona o Girona.
La Generalitat és titular de la C-32, l’autopista que l’Estat va prolongar fins a Palafolls amb peatge en època preolímpica. Primer l’Estat i ara la Generalitat, el màxim que han fet és rebaixar el preu d’alguna barrera a canvi d’allargar la concessió o posant peatge a l’ombra (pagat amb diners de tots, siguin usuaris o no). Si existís lideratge polític comarcal, el repte seria eliminar el peatge per als residents i acabar amb la discriminació respecte altres territoris de l’Estat i Catalunya. La campanya #novullpagar esdevindria al Maresme un #jahempagatprou i abans de fer noves vies gratuïtes laterals s’hauria d’alliberar l’autopista existent. Però al Maresme no tenim líders territorials. Aquest és el pitjor peatge.
(Article publicat a Tribuna Maresme)