En què pensen els governants?
La nacionalització de Bankia és un escàndol. Rajoy rescata el banc dels seus amics amb els diners de tothom, mentre que les caixes catalanes han desaparegut del mapa. El nou president de l’entitat és nomenat pel que se’n va, i l’Estat decideix intervenir-hi sense tenir encara la informació precisa ni la documentació necessària. Algun dia, algú dirà que hem nacionalitzat (bancs) per sobre de les nostres possibilitats, mentre retallàvem l’única esperança de futur: educació i sanitat.
A Catalunya, el govern que va criminalitzar els beneficiaris de la renda mínima d’inserció acusant-los d’anar-se’n de vacances en BMW, el mateix que va suprimir l’impost de successions, es dedica a organitzar maratons de la pobresa quan retalla prestacions socials. La solidaritat, una idea potent en aquest país, es converteix en caritat amb la complicitat governamental. Més impostos per a polítiques socials i menys maratons.
El meu president, Artur Mas, pretén aconseguir l’impossible –el concert econòmic– amb una majoria absoluta del PP al Congrés mentre la seva pròpia vicepresidenta, Joana Ortega, i altres consellers es rebel·len perquè no tensi tant la corda amb Madrid. Mas exigeix adhesions a l’oposició quan el primer que el contradiu, en una matèria gens menor, és el seu soci de federació. Convergència o Unió.
La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, imita Primo de Rivera demanant el tancament de l’estadi a catalans i bascos, però ella no assisteix a la final de Copa. Igual que el Rei, que no entrega el trofeu que porta el seu nom. No abdica però tampoc compleix amb les seves obligacions. La xiulada va ser monumental malgrat la megafonia i la brevetat de l’himne. Xiulets requisats per una policia que recorda altres temps. ¿Segueixo?
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
A Catalunya, el govern que va criminalitzar els beneficiaris de la renda mínima d’inserció acusant-los d’anar-se’n de vacances en BMW, el mateix que va suprimir l’impost de successions, es dedica a organitzar maratons de la pobresa quan retalla prestacions socials. La solidaritat, una idea potent en aquest país, es converteix en caritat amb la complicitat governamental. Més impostos per a polítiques socials i menys maratons.
El meu president, Artur Mas, pretén aconseguir l’impossible –el concert econòmic– amb una majoria absoluta del PP al Congrés mentre la seva pròpia vicepresidenta, Joana Ortega, i altres consellers es rebel·len perquè no tensi tant la corda amb Madrid. Mas exigeix adhesions a l’oposició quan el primer que el contradiu, en una matèria gens menor, és el seu soci de federació. Convergència o Unió.
La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, imita Primo de Rivera demanant el tancament de l’estadi a catalans i bascos, però ella no assisteix a la final de Copa. Igual que el Rei, que no entrega el trofeu que porta el seu nom. No abdica però tampoc compleix amb les seves obligacions. La xiulada va ser monumental malgrat la megafonia i la brevetat de l’himne. Xiulets requisats per una policia que recorda altres temps. ¿Segueixo?
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)