Genís Carbó i la pena de Google

El periodisme de proximitat és duríssim. Enormement agraït, però duríssim. Escrius de gent que coneixes, que et coneixen. De gent que et creues diumenge pel carrer, amb qui et topes en plena festa major, de qui saps moltes més coses de les que hauries de saber. Però, malgrat aquesta proximitat perversa, és un periodisme necessari. De fet, és necessari practicar-ho amb la mateixa passió que tenen els corresponsals de guerra o els periodistes que pregunten a la sala de premsa de la Casa Blanca. Si fas periodisme de proximitat amb resignació, devaluant, d'entrada, l'ambició professional, en el fons traeixes els teus lectors. I a tu mateix. Aquesta reflexió ve a tomb de la necessitat que tinc d'escriure aquest apunt.

Els periodistes som, massa sovint, víctimes dels guions establerts. La judicialització de la política o la politització de la justícia, sumada a l'ego desmesurat d'algun superjutge, ha donat els episodis més lamentables per a la justícia, la política i el periodisme recent. Recorden el cas Pretòria? La pena del telediario, amb aquells pantalons, les bosses d'escombraries, i un cert afany vexatori en la posada en escena mediàtica? Un dels imputats del cas va ser l'exregidor de CiU de Mataró Genís Carbó, arquitecte que va ser cap de planificació territorial als últims governs de Jordi Pujol. Un home de confiança de Ramon Camp, l'home de CDC al Consell General del Poder Judicial i excandidat a l'alcaldia de Mataró.

S'acaba de conèixer l'arxivament de la imputació de Carbó en aquest cas, que tenia l'exdiputat socialista Luis Garcia Sáez, Luigi, com a principal protagonista. Com que el 12 de novembre de 2009 vaig publicar a l'Avui l'article Tot torna: els escrúpols de Luigi, en què parlava de Genís Carbó, ara tinc la necessitat de deixar escrit que les acusacions que Baltasar Garzón -un jutge que feia més de fiscal que de jutge instructor, amb pulcritud tècnica qüestionable- va llençar sobre l'exregidor mataroní de CiU han estat esvaïdes. Aquest apunt, doncs, queda escrit a mode d'arxiu. Perquè en quedi constància als arxius. Una altra qüestió és la pena de Google, que potser és pitjor que la pena del telediario.