Democràcia i periodisme en temps real

Primer aniversari del 15-M i partits i institucions donen mostres de no haver captat el missatge. Votar cada quatre anys i delegar tota representació en els electes no hauria de ser l’única fórmula de participació democràtica en plena revolució digital. La tecnologia permet compartir, canalitzar i comptabilitzar decisions col·lectives, però hi ha una determinada classe política que segueix instal·lada en la idea que els ciutadans votem perquè algú prengui decisions per nosaltres durant la legislatura. Els indignats del 15-M i la recent irrupció a Alemanya del Partit Pirata conviden a pensar que una combinació intel·ligent de tecnologia i radicalitat democràtica és possible. I necessària. L’assembleisme pot ser caricaturitzat en l’àmbit polític com al seu dia va passar amb internet en el món de la comunicació. Polítics i periodistes fets a l’antiga comparteixen, per por, una religió: democràcia i bon periodisme són incompatibles amb immediatesa, proximitat i col·laboració en ple vertigen de la societat organitzada en xarxa.

Sistemes electorals obsolets i institucions opaques són per a la política el mateix mal que pateix el periodisme amb mitjans dependents dels poders que pretenen construir relats interessadament desenfocats i injustos. Els ciutadans que mantenen viu el record del 15-M són esperança de canvi i símptoma que les eines tecnològiques formen part de la solució més que del problema. En contra del que alguns polítics i periodistes intenten demostrar. Han passat vuit anys des del «passa-ho» per SMS i ara vivim pendents dels trending topics . De l’11-M al #15M. Batecs de rebel·lia a disposició de la democràcia i del bon periodisme en temps real.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)