Amb el peatge hem topat
La primera autopista de peatge de la Península es va construir a Catalunya fa més de 40 anys. Els dictats internacionals, assumits pel franquisme desarrollista, van comportar la construcció de l’autopista Montgat-Mataró. Des del 1969, els ciutadans del Maresme paguem religiosament el peatge per desplaçar-nos per la comarca i per anar a Barcelona o Girona. Abans ho fèiem a Acesa, ara a Abertis. Abans l’autopista era de titularitat estatal i el 1995 es va traspassar a la Generalitat. La concessió s’ha anat prolongant in eternum perquè quan s’esgotava sempre hi havia un tram nou per construir (avui arriba a Blanes) o alguna barrera per rebaixar.
En paral·lel, la N-II s’integrava en la trama urbana com una avinguda més, amb els seus semàfors i rotondes. Els alcaldes pensaven que absorbint la carretera N-II forçarien a l’alliberament del peatge de l’autopista o, més ingènuament, a la construcció d’una via paral·lela gratuïta. Avui, i va per llarg, no tenim ni carrils laterals ni autopista gratuïta. La carretera N-II del Maresme a Girona s’ha convertit en una vergonya que acumula punts negres estadístics i impactants rams de flors com a repugnant testimoni d’un abandonament inversor.
Les infraestructures han contribuït al creixement territorial, això és cert. Però en plena recessió i quan la paraula intervenció es converteix en un angoixant murmuri, el pagament per mobilitat obligada suposa un càstig, encara més quan es compensa concessionàries amb diner públic per la caiguda del trànsit a Madrid –amb el suport de CiU– o es perpetua el greuge respecte a la resta de l’Estat. En aquest context assistim a una campanya de conductors que es neguen a pagar als peatges. Aquest cap de setmana #novullpagar ha agitat Twitter. Les retallades en sanitat i educació han quedat eclipsades per la insubmissió al volant.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
En paral·lel, la N-II s’integrava en la trama urbana com una avinguda més, amb els seus semàfors i rotondes. Els alcaldes pensaven que absorbint la carretera N-II forçarien a l’alliberament del peatge de l’autopista o, més ingènuament, a la construcció d’una via paral·lela gratuïta. Avui, i va per llarg, no tenim ni carrils laterals ni autopista gratuïta. La carretera N-II del Maresme a Girona s’ha convertit en una vergonya que acumula punts negres estadístics i impactants rams de flors com a repugnant testimoni d’un abandonament inversor.
Les infraestructures han contribuït al creixement territorial, això és cert. Però en plena recessió i quan la paraula intervenció es converteix en un angoixant murmuri, el pagament per mobilitat obligada suposa un càstig, encara més quan es compensa concessionàries amb diner públic per la caiguda del trànsit a Madrid –amb el suport de CiU– o es perpetua el greuge respecte a la resta de l’Estat. En aquest context assistim a una campanya de conductors que es neguen a pagar als peatges. Aquest cap de setmana #novullpagar ha agitat Twitter. Les retallades en sanitat i educació han quedat eclipsades per la insubmissió al volant.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)