Assalt de la dreta a TV3
La pornografia política del pacte entre CiU i el PP arriba a la seva màxima esplendor a l’ens que governa la televisió i ràdio públiques. Amb l’excusa de l’austeritat, la dreta es carrega la pluralitat que perseguia la llei del tripartit, de manera que quatre partits amb representació parlamentària quedaran marginats. I els socialistes, segona força catalana, aspiren a una cadira que no servirà de res. El corró conservador s’escuda en raons econòmiques i només un conseller no estaria proposat per la pepevergència.
El partit que està contra l’escola catalana –em refereixo al model d’immersió lingüística– i que va recollir firmes per tot Espanya contra l’Estatut aprovat en referèndum, és a dir, el PP, ocuparà la vicepresidència d’una de les icones del pujolisme, eina fonamental del que fins aquest moment es denominava construcció nacional o estructura d’Estat. El partit que impedeix l’emissió de TV3 a València i tanca mitjans públics en llengua catalana a les Balears, o sigui, el PP, serà la mà dreta del nou president de CiU a la Corpo. Armand Querol, vidalquadrista i aznarista, un exregidor de Rubí encantador i simpàtic, ha d’estar a l’ens que regeix la televisió i ràdio públiques. L’anomalia és que el seu ascens a la vicepresidència posi en perill la trajectòria d’una TV3 líder que emet documentals com Adéu, Espanya? i apaga el senyal de la diversitat parlamentària. Més conservadora i gens progressista, com a expressió del resultat a les urnes, la nova Corpo també peca de (encara) més partidisme. Només un parell de noms –Josep Puigbó i Josep Vilar– emeten alguna confiança en l’àmbit professional.
La setmana que Convergència afronta el congrés de la seva suposada radicalització sobiranista, el Govern d’Artur Mas perpetra l’enèsima involució nacional, ara a la joia de la corona que és (¿era?) la nostra. No sé què deu pensar Jordi Pujol del futur que l’espera a TV-3 i, especialment, a la seva admirada directora, Mònica Terribas.
(Article publicat ahir a El Periódico de Catalunya)
El partit que està contra l’escola catalana –em refereixo al model d’immersió lingüística– i que va recollir firmes per tot Espanya contra l’Estatut aprovat en referèndum, és a dir, el PP, ocuparà la vicepresidència d’una de les icones del pujolisme, eina fonamental del que fins aquest moment es denominava construcció nacional o estructura d’Estat. El partit que impedeix l’emissió de TV3 a València i tanca mitjans públics en llengua catalana a les Balears, o sigui, el PP, serà la mà dreta del nou president de CiU a la Corpo. Armand Querol, vidalquadrista i aznarista, un exregidor de Rubí encantador i simpàtic, ha d’estar a l’ens que regeix la televisió i ràdio públiques. L’anomalia és que el seu ascens a la vicepresidència posi en perill la trajectòria d’una TV3 líder que emet documentals com Adéu, Espanya? i apaga el senyal de la diversitat parlamentària. Més conservadora i gens progressista, com a expressió del resultat a les urnes, la nova Corpo també peca de (encara) més partidisme. Només un parell de noms –Josep Puigbó i Josep Vilar– emeten alguna confiança en l’àmbit professional.
La setmana que Convergència afronta el congrés de la seva suposada radicalització sobiranista, el Govern d’Artur Mas perpetra l’enèsima involució nacional, ara a la joia de la corona que és (¿era?) la nostra. No sé què deu pensar Jordi Pujol del futur que l’espera a TV-3 i, especialment, a la seva admirada directora, Mònica Terribas.
(Article publicat ahir a El Periódico de Catalunya)