Un nou pacte del Majestic però sense foto
La nit del pacte del Majestic amb José María Aznar, el llavors president Jordi Pujol es va adonar de la transcendència de l’acord CiU-PP davant d’aquell espectacle mediàtic. Massa càmeres i periodistes per captar una encaixada de mans entre el líder de CiU i l’Aznar en minoria de la primera legislatura. Va ser tan excessiva la gesticulació que un astut Pujol no es va poder estalviar durant el sopar el comentari a Joaquim Molins: «¿No creus que ens estem passant?». La foto Pujol-Aznar a l’hotel Majestic va acabar passant factura a CiU en la recta final del pujolisme quan la segona victòria d’Aznar, aleshores ja amb majoria absoluta, va agafar a contrapeu una coalició nacionalista que perdia vots pel Pla Hidrològic Nacional i el desgast de dues dècades de poder a la Generalitat. La posada en escena i els detalls d’aquella famosa nit del 1996 al luxós hotel figura en el tercer i últim volum de les memòries de Pujol, que arribarà a les llibreries precisament el 23-F.
La data, símbol d’involucionisme per a l’autogovern català i per a la democràcia espanyola en general, és una metàfora prometedora de l’epíleg amb què Pujol tanca els tres volums escrits a quatre mans, amb l’ajuda del periodista Manuel Cuyàs. ¿Serà un text de l’independentista d’epíleg en què s’ha convertit el mateix Pujol? En tot cas, l’editorial promet «revelacions impagables» del pacte amb Aznar, coincidint amb el primer aniversari del delfí Artur Mas com a president, en minoria i gràcies al soci preferent que està sent novament el PP. La diferència entre el primer i aquest Majestic 2 és que els estrategs nacionalistes han après la lliçó, i treballen a consciència per amagar-ho. La política són imatges, pur màrqueting. I la foto de Mas amb Alicia Sánchez-Camacho no és la del 1996 perquè CiU l’evita com sigui malgrat la insistència de la líder del PPC per immortalitzar les repetides coincidències polítiques i suports parlamentaris. De la gran foto del 1996 amb càmera professional i en blanc i negre a la dosificació d’instantànies de menys qualitat, como si es tractés d’una antiga Polaroid.
Demà Mariano Rajoy rebrà Mas a la Moncloa. La textura institucional del decorat, amb arribada en cotxe oficial, banderes i encaixada de mans a l’escalinata del palau presidencial difumina l’acord tàcit a què apunten tots dos partits. No es tracta d’un pacte CiU-PP, sinó d’una entesa cordial Barcelona-Madrid. Els responsables de comunicació de CiU treballen fi. Han renovat el Majestic però s’han estalviat la fotografia. Menys llast electoral, però acord, al capdavall. Llàstima que el cove tingui tan poc peix.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
La data, símbol d’involucionisme per a l’autogovern català i per a la democràcia espanyola en general, és una metàfora prometedora de l’epíleg amb què Pujol tanca els tres volums escrits a quatre mans, amb l’ajuda del periodista Manuel Cuyàs. ¿Serà un text de l’independentista d’epíleg en què s’ha convertit el mateix Pujol? En tot cas, l’editorial promet «revelacions impagables» del pacte amb Aznar, coincidint amb el primer aniversari del delfí Artur Mas com a president, en minoria i gràcies al soci preferent que està sent novament el PP. La diferència entre el primer i aquest Majestic 2 és que els estrategs nacionalistes han après la lliçó, i treballen a consciència per amagar-ho. La política són imatges, pur màrqueting. I la foto de Mas amb Alicia Sánchez-Camacho no és la del 1996 perquè CiU l’evita com sigui malgrat la insistència de la líder del PPC per immortalitzar les repetides coincidències polítiques i suports parlamentaris. De la gran foto del 1996 amb càmera professional i en blanc i negre a la dosificació d’instantànies de menys qualitat, como si es tractés d’una antiga Polaroid.
Demà Mariano Rajoy rebrà Mas a la Moncloa. La textura institucional del decorat, amb arribada en cotxe oficial, banderes i encaixada de mans a l’escalinata del palau presidencial difumina l’acord tàcit a què apunten tots dos partits. No es tracta d’un pacte CiU-PP, sinó d’una entesa cordial Barcelona-Madrid. Els responsables de comunicació de CiU treballen fi. Han renovat el Majestic però s’han estalviat la fotografia. Menys llast electoral, però acord, al capdavall. Llàstima que el cove tingui tan poc peix.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)