Ara qui mana al Majestic és el PP
Artur Mas va accedir a la presidència de la Generalitat prometent una transició nacional amb la conquesta de la independència fiscal basada en un pacte similar al concert econòmic. Semblava que els set anys a l’oposició i les seqüeles del pacte del Majestic havien fet canviar la cúpula de CiU. Durant un cert temps, la gesticulació i les exhibcions sobiranistes dels valors emergents de CiU van servir per delmar la moral dels votants d’ERC, llavors al poder. ¿Recorden quan CiU era més independentista que una ERC venuda al president Maragall primer, i a Montilla després?
El Majestic va ser la icona d’un pujolisme per oblidar, d’allò que la CiU de Mas no havia de repetir mai. Doncs ja ho veuen. ¡Roda el món i torna al Born! Hem tornat al Majestic, però amb la diferència que ara no és Jordi Pujol qui s’aprofita de José María Aznar, sinó al revés. Qui no té majoria al Parlament, i tampoc a l’Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació, és CiU. I qui sí que disposa de majoria absoluta és Mariano Rajoy. Així doncs, s’entén perfectament el vot favorable de CiU a l’ impostàs del PP, la setmana passada al Congrés. I això es va traduir ahir en el gest d’Alicia Sánchez-Camacho, que ja facilita el camí per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2012. Si tu me’n dónes jo te’n donaré.
Ho escrivia diumenge en aquest diari el professor Toni Aira. Rajoy i Mas són líders que utilitzen estratègies diferents amb un mateix objectiu. Rajoy es pot mantenir en segon pla i posar la seva vicepresidenta totpoderosa Soraya i els ministres Montoro i De Guindos en primera línia de foc. La majoria absoluta ho permet, especialment si, de tant en tant, tens l’aval centrista de CiU. Qui no va donar la cara al Congrés va ser, accidentalment, Josep Antoni Duran Lleida, forçat a votar no a la investidura de Rajoy i ara pressionat pel conseller Andreu Mas-Colell a dir sí a un impostàs que, malgrat que engrandeix el dèficit fiscal català i penalitza les classes mitjanes, dóna un descans.
S’ha girat la truita. Al Majestic, qui mana és la parella Rajoy-Camacho, mentre que la parella Mas-Duran capegen el temporal com poden per cobrar els deutes que va deixar el ministre Blanco (759 milions de les infraestructures de la disposició addicional tercera), el fons de competitivitat i alguna engruna estatutària. L’empenta de Duran als passadissos de Madrid dóna pas a la desimboltura de Sánchez-Camacho al pont aeri. La força del Mas sobiranista es transforma en repetició del peix al cove pujolista. Però, com ja deuen saber, les segones parts mai són bones. ¿Serà el Majestic una excepció? A la porta de l’hotel esperen, pacients, uns benintencionats Oriol Junqueras (ERC) i Pere Navarro (PSC).
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
El Majestic va ser la icona d’un pujolisme per oblidar, d’allò que la CiU de Mas no havia de repetir mai. Doncs ja ho veuen. ¡Roda el món i torna al Born! Hem tornat al Majestic, però amb la diferència que ara no és Jordi Pujol qui s’aprofita de José María Aznar, sinó al revés. Qui no té majoria al Parlament, i tampoc a l’Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació, és CiU. I qui sí que disposa de majoria absoluta és Mariano Rajoy. Així doncs, s’entén perfectament el vot favorable de CiU a l’ impostàs del PP, la setmana passada al Congrés. I això es va traduir ahir en el gest d’Alicia Sánchez-Camacho, que ja facilita el camí per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2012. Si tu me’n dónes jo te’n donaré.
Ho escrivia diumenge en aquest diari el professor Toni Aira. Rajoy i Mas són líders que utilitzen estratègies diferents amb un mateix objectiu. Rajoy es pot mantenir en segon pla i posar la seva vicepresidenta totpoderosa Soraya i els ministres Montoro i De Guindos en primera línia de foc. La majoria absoluta ho permet, especialment si, de tant en tant, tens l’aval centrista de CiU. Qui no va donar la cara al Congrés va ser, accidentalment, Josep Antoni Duran Lleida, forçat a votar no a la investidura de Rajoy i ara pressionat pel conseller Andreu Mas-Colell a dir sí a un impostàs que, malgrat que engrandeix el dèficit fiscal català i penalitza les classes mitjanes, dóna un descans.
S’ha girat la truita. Al Majestic, qui mana és la parella Rajoy-Camacho, mentre que la parella Mas-Duran capegen el temporal com poden per cobrar els deutes que va deixar el ministre Blanco (759 milions de les infraestructures de la disposició addicional tercera), el fons de competitivitat i alguna engruna estatutària. L’empenta de Duran als passadissos de Madrid dóna pas a la desimboltura de Sánchez-Camacho al pont aeri. La força del Mas sobiranista es transforma en repetició del peix al cove pujolista. Però, com ja deuen saber, les segones parts mai són bones. ¿Serà el Majestic una excepció? A la porta de l’hotel esperen, pacients, uns benintencionats Oriol Junqueras (ERC) i Pere Navarro (PSC).
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)