Les retallades, com més les expliquis millor
El president Artur Mas ha viatjat en el seu primer any gairebé més que José Montilla en tota una legislatura. Va aconseguir entrevistar-se aviat amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Els contactes de Josep Antoni Duran Lleida i del nou delegat de la Generalitat a Brussel·les, Juan Prat, van obrir a Mas unes portes habitualment tancades als presidents regionals. Ahir, a la City, el president va tenir ocasió d’explicar el seu sever pla d’ajustos als dirigents liberals, amb el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, al capdavant.
El president català ha fet un esforç d’interlocució directa amb polítics de les institucions europees per desmuntar el raonament de l’últim Govern de Zapatero, que es dedicava a atribuir a les autonomies tots els mals del dèficit públic espanyol. Europa va comprar l’argumentari, però des de fa uns mesos hi ha introduït un matís. Les retallades de l’Executiu de CiU i els viatges de Mas han servit perquè Europa sàpiga que Catalunya està fent «els deures». Un altre tema és si les retallades sense reformes, ni política, són bones per preservar l’Estat del benestar.
L’agenda internacional de Mas té una certa continuïtat amb la projecció de Jordi Pujol i Pasqual Maragall, encara que el context és molt diferent. La cartera de venedor de Pujol no té sentit amb Mas, perquè ara del que es tracta és de pagar les nòmines sense la genuflexió davant del Banc Sabadell. Mas té la necessitat d’explicar que Catalunya no cau en els mals dels aeroports desèrtics (Alguaire al marge) i les estacions d’alta velocitat sense viatgers per alleujar els polítics europeus. Faltarà saber si l’Europa dels mercats ha captat el missatge i no comprarà l’ideari centralista si algun dia la vicepresidenta Soraya o el ministre De Guindos es dediquen a responsabilitzar totes les autonomies de la mateixa manera.
Explicar-se allà on es talla el bacallà –cada vegada menys a la Carrera de San Jerónimo i més a la Rue de la Loi– és una bona estratègia de la Generalitat. El que és incoherent és haver cedit al xantatge del PP per reduir a la mínima expressió les poques delegacions catalanes al món. Les energies que Pujol dedicava a fer pedagogia a Madrid les reparteix Mas a Brussel·les.
Potser seria una bona idea acceptar la proposta del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que la Generalitat deixi els lloguers de les seves modestes oficines i traslladi el seu personal a les ambaixades espanyoles. De fet, els escocesos actuen amb estatus diplomàtic des de les ambaixades britàniques. I això que Escòcia convoca un referèndum d’independència. I Londres l’accepta.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
El president català ha fet un esforç d’interlocució directa amb polítics de les institucions europees per desmuntar el raonament de l’últim Govern de Zapatero, que es dedicava a atribuir a les autonomies tots els mals del dèficit públic espanyol. Europa va comprar l’argumentari, però des de fa uns mesos hi ha introduït un matís. Les retallades de l’Executiu de CiU i els viatges de Mas han servit perquè Europa sàpiga que Catalunya està fent «els deures». Un altre tema és si les retallades sense reformes, ni política, són bones per preservar l’Estat del benestar.
L’agenda internacional de Mas té una certa continuïtat amb la projecció de Jordi Pujol i Pasqual Maragall, encara que el context és molt diferent. La cartera de venedor de Pujol no té sentit amb Mas, perquè ara del que es tracta és de pagar les nòmines sense la genuflexió davant del Banc Sabadell. Mas té la necessitat d’explicar que Catalunya no cau en els mals dels aeroports desèrtics (Alguaire al marge) i les estacions d’alta velocitat sense viatgers per alleujar els polítics europeus. Faltarà saber si l’Europa dels mercats ha captat el missatge i no comprarà l’ideari centralista si algun dia la vicepresidenta Soraya o el ministre De Guindos es dediquen a responsabilitzar totes les autonomies de la mateixa manera.
Explicar-se allà on es talla el bacallà –cada vegada menys a la Carrera de San Jerónimo i més a la Rue de la Loi– és una bona estratègia de la Generalitat. El que és incoherent és haver cedit al xantatge del PP per reduir a la mínima expressió les poques delegacions catalanes al món. Les energies que Pujol dedicava a fer pedagogia a Madrid les reparteix Mas a Brussel·les.
Potser seria una bona idea acceptar la proposta del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que la Generalitat deixi els lloguers de les seves modestes oficines i traslladi el seu personal a les ambaixades espanyoles. De fet, els escocesos actuen amb estatus diplomàtic des de les ambaixades britàniques. I això que Escòcia convoca un referèndum d’independència. I Londres l’accepta.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)