Mataró sense lideratge
Assisteixo perplex al debat de líders municipals de Mataró que emet la televisió pública del Maresme. L’alcalde, Joan Mora, es declara “il·lús” perquè, segons ell, el supera la “il·lusió”. El joc dialèctic no fa cap gràcia al portaveu del PP, José Manuel López, que després de mesos d’entregar-se als braços de CiU comprova com l’alcalde pacta el pressupost del 2012 amb el PSC. López, dolgut, anuncia que estem davant d’un camí sense retorn, i dóna per trencat un pacte que Joan Mora va signar amb el PP per una governabilitat oculta. El pacte, secret, surt a la llum després que CiU accepti la mà estesa dels socialistes, que apareixen en escena capitalitzant la bandera de la responsabilitat i fent valer la seva força aritmètica al consistori. Pactar amb el PSC és incompatible amb fer-ho amb el PP. I mentre l’alcalde, en minoria i superat pels esdeveniments, intenta jugar amb les paraules, l’exalcaldeJoan Antoni Baron insisteix que el PSC només pacta per l’estabilitat de l’Ajuntament i que aquí no hi ha ni cap acord de govern. Mora observa com el PP se’n va, i com el ‘sí’ del PSC, transparent i generós, molt diferent a la signatura a les fosques amb el PP, aflebeix políticament Joan Mora. Per acabar-ho d’arrodonir, ICV-EUiA, PxC i CUP disparen sense pietat.
La propera primavera farà un any de les eleccions municipals. L’arribada, després de tres dècades intentant-ho, de CiU a l’alcaldia de Mataró haurà estat decebedora. Joan Mora, a diferència d’altres alcaldes convergents del Maresme, es desinfla. Zero lideratge supramunicipal. Zero connexió amb les elits locals. Zero projecte i discurs. Mataró és una capital decapitada, amb un govern reduït en efectius i incapaç de bastir ponts més enllà del tacticisme i la mirada petita. Mentre la figura de Mora perd força, altres alcaldes de la pròpia CDC acaben el 2011 reforçats i amb projecció clara. Miquel Buch, de Premià de Mar i flamant nou president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La proximitat i humilitat de Buch contrasta amb l’aire grandiloqüent d’un Joan Mora que no té les claus per interpretar el tipus de lideratge i govern que Mataró necessita de la mà d’una CiU que està sola i no connecta. Sembla que aquest alcalde faci tot el possible per aferrar-se al poder d’una investidura que sembla un miratge.
(Article publicat a Tribuna Maresme)
La propera primavera farà un any de les eleccions municipals. L’arribada, després de tres dècades intentant-ho, de CiU a l’alcaldia de Mataró haurà estat decebedora. Joan Mora, a diferència d’altres alcaldes convergents del Maresme, es desinfla. Zero lideratge supramunicipal. Zero connexió amb les elits locals. Zero projecte i discurs. Mataró és una capital decapitada, amb un govern reduït en efectius i incapaç de bastir ponts més enllà del tacticisme i la mirada petita. Mentre la figura de Mora perd força, altres alcaldes de la pròpia CDC acaben el 2011 reforçats i amb projecció clara. Miquel Buch, de Premià de Mar i flamant nou president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La proximitat i humilitat de Buch contrasta amb l’aire grandiloqüent d’un Joan Mora que no té les claus per interpretar el tipus de lideratge i govern que Mataró necessita de la mà d’una CiU que està sola i no connecta. Sembla que aquest alcalde faci tot el possible per aferrar-se al poder d’una investidura que sembla un miratge.
(Article publicat a Tribuna Maresme)