Feina per a l'esquerra el 2012
Un any del primer Govern d’Artur Mas i la decepció causada entre molts sectors de la societat catalana sembla perceptible. Suspens en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i una geometria variable –amb tendència a carregar a la dreta– que intenta dissimular certa improvisació. CiU tenia a principis del 2011 un crèdit notable i havia generat expectatives més enllà dels seus votants. Una gestió de la crisi de perfil neoliberal, a cop de retallada evitant el repte de la reforma necessària, i els múltiples acords amb el PP han desdibuixat l’esperit socialdemòcrata i l’ambició sobiranista.
El Govern de CiU de finals del 2011 està cometent errors que al tripartit li haurien suposat una revolta social. ¿S’imaginen un conseller socialista, republicà o ecosocialista no pagant part de la nòmina de milers de funcionaris però aplicant-los la retenció íntegra de l’IRPF a escassos dies de Nadal? Les barricades a la Via Laietana haurien estat notícia a la premsa internacional. La crisi ha estat un bàlsam social, coartada per a relliscades garrafals sense cap cost i amb certa impunitat, amb corifeus mediàtics inclosos, a l’hora de carregar les tintes sobre les capes més necessitades en allò que anomenàvem Estat del benestar.
L’esquerra va començar el 2011 fatal. Només ICV se salvava de la crema, mentre l’enfonsament del PSC i ERC en les eleccions al Parlament era el preludi d’idèntica debacle en les municipals i els comicis espanyols. Després dels congressos de republicans i socialistes es podria dir, amb molta cautela, que la tendència s’ha invertit. El Govern que presideix Artur Mas es desinfla. Lluny queda allò dels millors que havien de «fer més amb menys». Mentrestant, socialistes i republicans han fet les seves respectives catarsis superant els conclaves amb nota. A Pere Navarro el veuen massa de l’aparell. A Oriol Junqueras, molt verd. De moment els dos alcaldes han agafat les regnes i comencen a girar full de l’etapa del tripartit. Durant el 2012, la feina que els espera no és poca: recuperar la força de les seves organitzacions i articular discursos creïbles que connectin amb la societat. Una sortida a la crisi de rostre humà hauria de ser possible com a alternativa a la retallada indiscriminada que tant uneix CiU i el PP, que van camí de repetir pacte de pressupostos en línia amb els nombrosos governs que comparteixen en l’àmbit municipal. Per frenar aquesta tendència, l’ERC de Junqueras ofereix al PSC de Navarro un «cordó sanitari» contra el Partit Popular i desfer l’aliança Mas-Camacho. La idea sona bé però tot apunta que el Mas de la «transició nacional» no està disposat a incomodar Mariano Rajoy. ¿O finalment hi haurà sorpresa?
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
El Govern de CiU de finals del 2011 està cometent errors que al tripartit li haurien suposat una revolta social. ¿S’imaginen un conseller socialista, republicà o ecosocialista no pagant part de la nòmina de milers de funcionaris però aplicant-los la retenció íntegra de l’IRPF a escassos dies de Nadal? Les barricades a la Via Laietana haurien estat notícia a la premsa internacional. La crisi ha estat un bàlsam social, coartada per a relliscades garrafals sense cap cost i amb certa impunitat, amb corifeus mediàtics inclosos, a l’hora de carregar les tintes sobre les capes més necessitades en allò que anomenàvem Estat del benestar.
L’esquerra va començar el 2011 fatal. Només ICV se salvava de la crema, mentre l’enfonsament del PSC i ERC en les eleccions al Parlament era el preludi d’idèntica debacle en les municipals i els comicis espanyols. Després dels congressos de republicans i socialistes es podria dir, amb molta cautela, que la tendència s’ha invertit. El Govern que presideix Artur Mas es desinfla. Lluny queda allò dels millors que havien de «fer més amb menys». Mentrestant, socialistes i republicans han fet les seves respectives catarsis superant els conclaves amb nota. A Pere Navarro el veuen massa de l’aparell. A Oriol Junqueras, molt verd. De moment els dos alcaldes han agafat les regnes i comencen a girar full de l’etapa del tripartit. Durant el 2012, la feina que els espera no és poca: recuperar la força de les seves organitzacions i articular discursos creïbles que connectin amb la societat. Una sortida a la crisi de rostre humà hauria de ser possible com a alternativa a la retallada indiscriminada que tant uneix CiU i el PP, que van camí de repetir pacte de pressupostos en línia amb els nombrosos governs que comparteixen en l’àmbit municipal. Per frenar aquesta tendència, l’ERC de Junqueras ofereix al PSC de Navarro un «cordó sanitari» contra el Partit Popular i desfer l’aliança Mas-Camacho. La idea sona bé però tot apunta que el Mas de la «transició nacional» no està disposat a incomodar Mariano Rajoy. ¿O finalment hi haurà sorpresa?
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)