Arma de doble tall per a Artur Mas
L'escenari no podria ser més propici per a CiU. El Govern en minoria d’Artur Mas té fins a tres forces que se li ofereixen per negociar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2012. A part del PP, la insistent ERC i ara també el nou PSC es mostren disposats a donar un cop de mà a CiU per superar el tràmit gens menor dels comptes públics. Allò que aparentment resulta una fortalesa es converteix en arma de doble tall, perquè CiU haurà d’explicar bé la seva elecció final entre els aspirants al ball: PP, ERC i PSC.
El president experimenta un cert vertigen en aquest tram de la legislatura. No vol incomodar el PP en l’estrena de Mariano Rajoy, amb qui Mas pactarà els 759 milions que va deixar a deure l’Executiu sortint del PSOE en matèria d’infraestructures –no per pagar les nòmines dels funcionaris–, el fons de competitivitat i algun pedaç per alleujar els problemes de tresoreria. El pragmatisme pujolista de peix al cove i un guió desacomplexadament liberal mantenen en sintonia CiU i el PP en matèria econòmica. Tot apunta que l’aprovació dels pressupostos serà amb els conservadors.
La tàctica de la nova ERC d’Oriol Junqueras de llançar-se als braços del Govern de Mas va guanyant adeptes, vist el gest ràpid i hàbil del nou líder dels socialistes, Pere Navarro. El PSC dóna la raó a ERC, i els dos partits pugnen per la centralitat amb un doble missatge: girar full al tripartit i, de passada, apujar el llistó del pacte de CiU amb els conservadors. L’esquerra festeja Mas perquè les tisores entrin amb compte i sensibilitat social en els comptes públics. Després de passar mesos noquejats pel revés electoral, el panorama es posa interessant. Navarro posa en marxa la tesi Balmón, que és la d’oferir un pacte de govern a CiU, tal com va deixar escrit l’alcalde de Cornellà, home clau del nucli dur socialista. I Junqueras s’obre a un sí als pressupostos si Mas s’atreveix a posar sobre la taula no solament les tisores, sinó un impost per a la banca i un nou tram de l’IRPF que acabin amb la idea que l’única política possible és la de les retallades. ERC i PSC volen parlar d’ingressos. Una opció ideològica, però oposada a la del PP.
Mas va deixar dit al consell nacional de CDC de dissabte passat que ERC ofereix símptomes de responsabilitat. Oriol Pujol va assegurar que valora l’evolució del PSC. Però hi ha uns altres paràmetres. A l’ajuntament de Barcelona, Xavier Trias sospesa tancar un pacte amb el PP, i la Diputació de Barcelona té de vicepresident Alberto Fernández Díaz. La geometria variable de Mas, amb tant de poder acumulat, supera els murs del Parlament de Catalunya i depèn d’altres institucions.
(Article publicat ahir a El Periódico de Catalunya)
El president experimenta un cert vertigen en aquest tram de la legislatura. No vol incomodar el PP en l’estrena de Mariano Rajoy, amb qui Mas pactarà els 759 milions que va deixar a deure l’Executiu sortint del PSOE en matèria d’infraestructures –no per pagar les nòmines dels funcionaris–, el fons de competitivitat i algun pedaç per alleujar els problemes de tresoreria. El pragmatisme pujolista de peix al cove i un guió desacomplexadament liberal mantenen en sintonia CiU i el PP en matèria econòmica. Tot apunta que l’aprovació dels pressupostos serà amb els conservadors.
La tàctica de la nova ERC d’Oriol Junqueras de llançar-se als braços del Govern de Mas va guanyant adeptes, vist el gest ràpid i hàbil del nou líder dels socialistes, Pere Navarro. El PSC dóna la raó a ERC, i els dos partits pugnen per la centralitat amb un doble missatge: girar full al tripartit i, de passada, apujar el llistó del pacte de CiU amb els conservadors. L’esquerra festeja Mas perquè les tisores entrin amb compte i sensibilitat social en els comptes públics. Després de passar mesos noquejats pel revés electoral, el panorama es posa interessant. Navarro posa en marxa la tesi Balmón, que és la d’oferir un pacte de govern a CiU, tal com va deixar escrit l’alcalde de Cornellà, home clau del nucli dur socialista. I Junqueras s’obre a un sí als pressupostos si Mas s’atreveix a posar sobre la taula no solament les tisores, sinó un impost per a la banca i un nou tram de l’IRPF que acabin amb la idea que l’única política possible és la de les retallades. ERC i PSC volen parlar d’ingressos. Una opció ideològica, però oposada a la del PP.
Mas va deixar dit al consell nacional de CDC de dissabte passat que ERC ofereix símptomes de responsabilitat. Oriol Pujol va assegurar que valora l’evolució del PSC. Però hi ha uns altres paràmetres. A l’ajuntament de Barcelona, Xavier Trias sospesa tancar un pacte amb el PP, i la Diputació de Barcelona té de vicepresident Alberto Fernández Díaz. La geometria variable de Mas, amb tant de poder acumulat, supera els murs del Parlament de Catalunya i depèn d’altres institucions.
(Article publicat ahir a El Periódico de Catalunya)