Televisió en lloc de diari comarcal?
El febrer del 1995 sortia al carrer l’edició del Maresme d’El Punt. Era un diari comarcal elaborat amb els continguts d’una redacció ubicada al camí de la Geganta de Mataró, i tota la resta de pàgines tancades des de la central de Girona. L’aposta empresarial d’El Punt, rebuda amb l’escepticisme habitual d’aquell Mataró tancat, va fer forat a la ciutat i a tota la comarca. Veníem més exemplars a l’Alt Maresme i força a Mataró, mentre la difusió era més discreta al Baix Maresme, potser per una certa suburvització de les poblacions més properes a Barcelona. Al cap dels anys, el sentiment de pertinença a la comarca, i la identitat maresmenca, es va anar uniformitzant i reforçant a l’entorn d’El Punt. Projectes partidistes periòdics per afavorir determinat candidat nacionalista a l’alcaldia de Mataró van fer figa (com el candidat), i la potència d’El Punt va superar operacions més polítiques que empresarials. El nostre diari era complement de publicacions històriques de periodicitat setmanal i mensual, televisions i ràdios locals, i els incipients projectes digitals.
Avui El Punt ha desaparegut del Maresme, però la televisió pública pot acabar assumint el seu rol. Cal que els polítics comarcals tinguin prou ambició i alçada de mires. No serà fàcil perquè la crisi és l’excusa perfecta per no assumir el repte. Correm el risc de tornar a la política de campanar, patir una reculada en la identitat comarcal en l’era de l’audiovisual digital i, de retruc, recuperar aquella mirada petita que està més pendent de les muralles que no pas del lideratge supramunicipal. De moment, al nord ha tancat el consorci que gestionava la televisió pública, i no se sap si això servirà per reforçar l’ens públic de la resta del Maresme. CiU té l’oportunitat -i no hi ha excusa que valgui- de fer pinya a l’entorn d’una televisió comarcal solvent de titularitat pública.
Disset anys després d’aquella aparició d’El Punt, el panorama comunicatiu maresmenc és radicalment diferent. Tanquen privats, malviuen públics i el model de negoci dels digitals està per venir. Aquella redacció del camí de la Geganta era davant mateix d’un parc Central que s’ampliava i d’una Via Europa que vertebraria la cohesió dels barris amb el centre. L’operació urbanística, espectacular, no es tornarà a repetir. L’únic que ens queda, assumible, és el repte de la cohesió social i comunicativa. I l’orgull de Maresme.
Avui El Punt ha desaparegut del Maresme, però la televisió pública pot acabar assumint el seu rol. Cal que els polítics comarcals tinguin prou ambició i alçada de mires. No serà fàcil perquè la crisi és l’excusa perfecta per no assumir el repte. Correm el risc de tornar a la política de campanar, patir una reculada en la identitat comarcal en l’era de l’audiovisual digital i, de retruc, recuperar aquella mirada petita que està més pendent de les muralles que no pas del lideratge supramunicipal. De moment, al nord ha tancat el consorci que gestionava la televisió pública, i no se sap si això servirà per reforçar l’ens públic de la resta del Maresme. CiU té l’oportunitat -i no hi ha excusa que valgui- de fer pinya a l’entorn d’una televisió comarcal solvent de titularitat pública.
Disset anys després d’aquella aparició d’El Punt, el panorama comunicatiu maresmenc és radicalment diferent. Tanquen privats, malviuen públics i el model de negoci dels digitals està per venir. Aquella redacció del camí de la Geganta era davant mateix d’un parc Central que s’ampliava i d’una Via Europa que vertebraria la cohesió dels barris amb el centre. L’operació urbanística, espectacular, no es tornarà a repetir. L’únic que ens queda, assumible, és el repte de la cohesió social i comunicativa. I l’orgull de Maresme.
(Article publicat a Tribuna Maresme)