Assalt a TV-3 o cop al pujolisme
Primer aniversari de la victòria que va portar Artur Mas a la presidència de la Generalitat. No ha estat un any fàcil, però el triplet electoral li permet treure pit malgrat les retallades. L’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa obrirà un nou cicle polític amb repercussió a Catalunya. L’aliança de CiU amb el PP al Parlament català pot anar a més en funció de la relació que Rajoy estableixi amb Mas i Josep Antoni Duran Lleida, però també pot donar-se un punt d’inflexió en l’estratègia de geometria variable que ha permès a Convergència governar el primer any estant en minoria. Els pressupostos per al 2012 i el pacte sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals seran fonamentals. ERC s’ofereix a CiU insistentment, recordant aquella proposta formal de Josep-Lluís Carod-Rovira que Jordi Pujol va rebutjar amb poc tacte i que, amb el temps, va donar pas als governs d’esquerra.
La topada al Parlament entre Francesc Homs, l’home del president que intenta ocupar el buit de David Madí, i la periodista Mònica Terribas sobre els mitjans públics pot reconduir-se a favor d’una entesa entre CiU i ERC perquè les estisores no dinamitin el model d’èxit de TV-3. També pot ser l’inici d’un distanciament insalvable. El mateix Artur Mas hi haurà d’intervenir per calmar els ànims després de l’incendi provocat per Homs i Terribas. El cost polític per a CiU seria massa gran. No perquè les estisores no hagin d’entrar en les empreses dels mitjans públics, sinó perquè el que està en joc és canviar el model i relegar TV-3 a la marginalitat.
Mentre els socialistes endrecen casa seva, a Mas només li queden dues opcions. Pactar amb el Partit Popular en la línia més intervencionista de Duran Lleida i Jorge Fernández Díaz, que, en campanya, van anunciar un cop molt dur per a TV-3, o acceptar la mà que els ofereix Esquerra Republicana perquè els dos partits que més afecte han mostrat a la ràdio i televisió públiques com a instrument normalitzador i vertebrador de la identitat catalana mantinguin una certa continuïtat entre l’obra creadora de Pujol i la gestió recent dels acadèmics sobiranistes Joan Manuel Tresserras i Enric Marín.
La continuïtat de Terribas al capdavant de TV-3 és la forma que té Mas de llançar dos bons missatges. El primer és que TV-3 és massa important per posar-la en perill per un excés d’intervencionisme polític amb l’excusa de la gestió econòmica. El segon, que hi ha projectes del pujolisme en què el PP no pot tenir carta blanca estant en «transició nacional». I, en última instància, hi ha el gest de complicitat als sectors sobiranistes, al·lèrgics a pactes inconfessables amb grups privats que es freguen les mans per quedar-se amb les engrunes de la nostra.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
La topada al Parlament entre Francesc Homs, l’home del president que intenta ocupar el buit de David Madí, i la periodista Mònica Terribas sobre els mitjans públics pot reconduir-se a favor d’una entesa entre CiU i ERC perquè les estisores no dinamitin el model d’èxit de TV-3. També pot ser l’inici d’un distanciament insalvable. El mateix Artur Mas hi haurà d’intervenir per calmar els ànims després de l’incendi provocat per Homs i Terribas. El cost polític per a CiU seria massa gran. No perquè les estisores no hagin d’entrar en les empreses dels mitjans públics, sinó perquè el que està en joc és canviar el model i relegar TV-3 a la marginalitat.
Mentre els socialistes endrecen casa seva, a Mas només li queden dues opcions. Pactar amb el Partit Popular en la línia més intervencionista de Duran Lleida i Jorge Fernández Díaz, que, en campanya, van anunciar un cop molt dur per a TV-3, o acceptar la mà que els ofereix Esquerra Republicana perquè els dos partits que més afecte han mostrat a la ràdio i televisió públiques com a instrument normalitzador i vertebrador de la identitat catalana mantinguin una certa continuïtat entre l’obra creadora de Pujol i la gestió recent dels acadèmics sobiranistes Joan Manuel Tresserras i Enric Marín.
La continuïtat de Terribas al capdavant de TV-3 és la forma que té Mas de llançar dos bons missatges. El primer és que TV-3 és massa important per posar-la en perill per un excés d’intervencionisme polític amb l’excusa de la gestió econòmica. El segon, que hi ha projectes del pujolisme en què el PP no pot tenir carta blanca estant en «transició nacional». I, en última instància, hi ha el gest de complicitat als sectors sobiranistes, al·lèrgics a pactes inconfessables amb grups privats que es freguen les mans per quedar-se amb les engrunes de la nostra.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)