Quan les eleccions són un tràmit
Mai abans en la nostra història recent les enquestes havien generat  un desànim generalitzat –entre l'esquerra i el nacionalisme català– i  una eufòria continguda –a les files de l'espanyolisme conservador– com  les que s'han publicat sobre les eleccions de diumenge. La victòria de  la dreta és rotunda en el terreny de la demoscòpia. Els referents  europeus de tecnòcrates que assalten la democràcia de la mà d'uns  mercats que tomben governants ens presenta la política com una moneda  devaluada. Això de diumenge sembla un tràmit intranscendent. El moviment  dels indignats no té traducció a les urnes, i d'entre els partits  convencionals l'únic que se'n sortirà serà el PP. Quedar tercer a  Catalunya i guanyar a la resta de l'Estat és un èxit. Desplaçar CiU en  el podi, quedant per davant, o fins i tot arribar a guanyar a Catalunya,  seria apoteòsic per a la dreta espanyola. PSC i CiU tremolen, no les  tenen totes. Ambdós diuen que guanyaran a Catalunya, però són proclames  per autoconvèncer-se'n mentre miren de reüll els coreligionaris de  Rajoy.
 L'únic que té interès diumenge és l'ordre de primer, segon i  tercer a Catalunya, ara que ja es perfila que tant ERC com ICV faran un  paper digne. Si el PSC guanya i manté la taca vermella en un mapa  estatal blau, Carme Chacón tindrà futur al PSOE o al PSC, segons el que  li convingui. Si CiU guanya, Josep Antoni Duran Lleida salvarà la pell  després d'una campanya desastrosa. La diferència és que la majoria  absoluta del PP reforça les opcions de Chacón amb els socialistes,  mentre que Duran només tindria joc –no l'hi veig– en cas que Rajoy no  obtingués majoria absoluta. La contradicció permanent en què viu Duran  és que va començar la campanya amb la bandera del pacte fiscal per  condicionar la governabilitat amb el PP i els últims dies parla de  “resistència nacional” i governs de concentració. El PP torna al poder  molt sobrat, de manera que l'ambigüitat del pactista sense possibilitat  de pacte que serà Duran no valdrà per a gaire.
 (Article publicat a El Punt Avui)
  
