Tele pública o de partit al Maresme?
Hi ha espai per a dues (o més) televisions digitals terrestres al Maresme? Amb un mínim de qualitat i sent econòmicament sostenibles, és molt difícil, gairebé impossible. Els dos consorcis públics (nord i central-sud) haurien d'aprofitar la crisi econòmica per sumar esforços i unir-se d'una vegada. Una televisió pública al Maresme, amb dos centres de producció amb estudis (Mataró i Calella), una lògica de treball en xarxa amb tots els municipis que generin continguts via ip, i preservant les peculiaritats històriques de les antigues emissores impulsades per Lluís Lligonya a Mataró i Rafel Carpinell a Calella, sí que és viable, i necessària. La vertebració, la comunicació i la identitat comarcal serà digital i televisiva o no serà. I, en la meva opinió personal, serà d'impuls i titularitat pública o tampoc no serà. Vol dir això que hi estic en contra d'una televisió privada? No pas. Estic a favor del mercat, de la competència, de l'estímul que representa la pluralitat, la complementarietat i, fins i tot, d'una sana rivalitat. Però la situació econòmica i política del Maresme dóna pel que dóna, senyores i senyors. No hi ha més.
CiU és la força hegemònica, no té contrapesos rellevants que serveixin d'excusa per fer-hi front d'una vegada al mapa comunicatiu comarcal, a la gestió dels mitjans públics en el seu conjunt pensant en l'interès general i amb ambició maresmenca. El projecte de M1TV i de M2TV, en mans executives dels periodistes Joan Catà (Mataró) i Jordi Bota (Calella), respectivament, haurà de fer front a una nova etapa pressupostària i amb el redisseny per la unió/fusió i el nou mapa polític derivat de les últimes eleccions municipals. En paral·lel a aquest projecte, que en bona mesura lideraran des de Mataró l'alcalde Joan Mora i des de Calella la seva homòloga Montserrat Candini, ambdós de Convergència, hi ha una televisió privada que ara s'anomena Maresme Televisió i que prové de la cadena (trencada) del Canal Català. Una responsable d'aquesta emissora privada acaba d'enviar un correu electrònic a diversos alcaldes nacionalistes del Maresme per recordar-los, textualment, el següent: "MaresmeTV seguirà endavant emetent cada dia i hem estat i som la televisió que sempre ha fet costat a Convergència i Unió, com prova l'entrevista que hem fet al diputat Josep Sánchez Llibre amb deu repeticions al llarg de la setmana. Esperem seguint comptant amb la vostra confiança."
Aquest missatge, inadmissible en una emissora pública, demostra que alguns alcaldes de CiU tenen damunt de la taula un dilema. Fan el pas, amb els pressupostos minsos, per un projecte públic i col·lectiu que preserva la comarca i dilueix el localisme (mal entès, perquè el ben entès es pot compensar amb continguts a la carta per internet i altres fórmules innovadores) o opten per pagar serveis prestats i supediten el servei públic a la lògica clientelista. Qualsevol de les dues opcions serà legal. Però no qualsevol de les dues apostes tindrà la comarca i la qualitat d'una televisió plural com a principal horitzó. Aquesta és la meva modesta opinió, com a periodista, com a maresmenc i com a membre (no remunerat) del consell assessor del consorci del centre-sud que aplega els ajuntaments (encara pocs) que tutelen M1TV.
CiU és la força hegemònica, no té contrapesos rellevants que serveixin d'excusa per fer-hi front d'una vegada al mapa comunicatiu comarcal, a la gestió dels mitjans públics en el seu conjunt pensant en l'interès general i amb ambició maresmenca. El projecte de M1TV i de M2TV, en mans executives dels periodistes Joan Catà (Mataró) i Jordi Bota (Calella), respectivament, haurà de fer front a una nova etapa pressupostària i amb el redisseny per la unió/fusió i el nou mapa polític derivat de les últimes eleccions municipals. En paral·lel a aquest projecte, que en bona mesura lideraran des de Mataró l'alcalde Joan Mora i des de Calella la seva homòloga Montserrat Candini, ambdós de Convergència, hi ha una televisió privada que ara s'anomena Maresme Televisió i que prové de la cadena (trencada) del Canal Català. Una responsable d'aquesta emissora privada acaba d'enviar un correu electrònic a diversos alcaldes nacionalistes del Maresme per recordar-los, textualment, el següent: "MaresmeTV seguirà endavant emetent cada dia i hem estat i som la televisió que sempre ha fet costat a Convergència i Unió, com prova l'entrevista que hem fet al diputat Josep Sánchez Llibre amb deu repeticions al llarg de la setmana. Esperem seguint comptant amb la vostra confiança."
Aquest missatge, inadmissible en una emissora pública, demostra que alguns alcaldes de CiU tenen damunt de la taula un dilema. Fan el pas, amb els pressupostos minsos, per un projecte públic i col·lectiu que preserva la comarca i dilueix el localisme (mal entès, perquè el ben entès es pot compensar amb continguts a la carta per internet i altres fórmules innovadores) o opten per pagar serveis prestats i supediten el servei públic a la lògica clientelista. Qualsevol de les dues opcions serà legal. Però no qualsevol de les dues apostes tindrà la comarca i la qualitat d'una televisió plural com a principal horitzó. Aquesta és la meva modesta opinió, com a periodista, com a maresmenc i com a membre (no remunerat) del consell assessor del consorci del centre-sud que aplega els ajuntaments (encara pocs) que tutelen M1TV.