Portada d'El Periódico a Twitter
El director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, és dels pocs directors de mitjans comunicació importants de Catalunya actiu a Twitter. Hi ha molts periodistes, i n'hi ha algun que dirigeix un mitjà, però Enric Hernàndez és el director del mitjà més important de Catalunya amb compte actiu en aquesta xarxa social. Des que hi és, ha tuitejat en 1.500 ocasions, i ja acumula 3.500 seguidors. Una de les seves apostes, innovadores fins aleshores, ha estat avançar el contingut de la portada del diari de l'endemà als usuaris de Twitter que estan atents entre les onze i les dotze de la nit. Quan l'actualitat ho imposa, la piulada del director arriba més d'hora (poques vegades) o més tard de la mitjanit. Normalment, però, el tuit que permet veure la imatge sencera de la primera plana del diari de l'endemà es produeix abans de la mitjanit. Ho fa amb la portada en castellà, perquè la catalana que s'està encara enllestint aniria molt més tard.
Aquestes piulades van acompanyades amb una etiqueta que forma part de cert paisatge a Twitter d'aquelles hores, la #portadaEPC. Altres mitjans, des dels comptes corporatius, s'han afegit a aquesta pràctica d'avançar la seva portada. Algunes primeres planes dels diaris de l'endemà han centrat la conversa a Twitter, ja sigui de mitjans de Madrid que vistos des de Catalunya sobten una mica o sigui perquè l'aposta periodística d'aquell dia a la primera genera controvèrsia entre la pròpia comunitat lectora. Durant les moltes setmanes i alguns mesos que fa que el director d'EL PERIÓDICO té la deferència amb els usuaris de Twitter d'avançar-los la primera de l'endemà, només en una ocasió hi ha hagut debat o polèmica.
Va ser a finals d'agost, amb la portada gairebé íntegra dedicada a la "guia mangui" que policies, vigilants i guies turístics havien elaborat informalment i havien fet circular per internet. Com que la portada era gairebé monotemàtica i volgudament contenia la literalitat d'expressions xenòfobes utilitzades pels autors d'aquest manual que advertia de grups de delinqüència organitzada a Barcelona, la primera reacció d'alguns internautes que van veure la portada va ser d'escàndol. Semblava que el diari compartia tals expressions, i que se les fes seves, res més lluny del que es pretenia i del que el propi editorial contenia. El debat es va encendre fins al punt que el director del diari i el director adjunt Albert Sáez van detectar que allò que els lectors entenien no era el propòsit del mitjà, per la qual cosa Albert Sáez, que aquells dies d'agost era al peu del canó a la redacció, i Hernàndez van fer canviar alguns continguts de la portada per evidenciar que EL PERIÓDICO no assumia en cap cas les afirmacions pejoratives i de to xenòfob.
Aquella portada va arribar l'endemà al quiosc diferent del que hauria arribat gràcies a l'aposta del director per ser a Twitter i per avançar la primera plana als lectors que usen aquesta eina i són desperts a aquelles hores. Molts -no tots- usuaris de Twitter van agrair la rectificació, la cintura i, sobretot, el gest d'humilitat i d'escolta dels directius del diari per millorar una portada que anys enrere, sense aquestes aplicacions i xarxes, mai no s'hauria contrastat amb l'opinió del públic. Allò que a finals d'agost va ser un incident ha acabat sent implícitament una mena de declaració de principis. EL PERIÓDICO com a mitjà (en castellà i en català) i els seus directius i professionals hi són a Twitter no per bombardejar continguts sense retorn, sinó per escoltar i conversar.
(Article publicat al bloc El Periódico en xarxa.)