Duran italianitza la política espanyola
Josep Antoni Duran Lleida és el polític espanyol més ben valorat per la ciutadania. Repeteix com a cap de cartell d’una candidatura totalment continuista. Si la llista electoral fos el missatge, parafrasejant l’estudiós Marshall McLuhan i el seu famós «el mitjà és el missatge», la candidatura ens estaria dient que la vella CiU continua al capdavant malgrat l’aposta del president Artur Mas per la «transició nacional» davant de la «ruptura constitucional» del PSOE i el PP. Oriol Pujol, picada d’ullet a l’independentisme convergent, va ser ràpidament rebutjat com a número dos pel mateix Duran. CiU presenta la mateixa llista de fa quatre anys, però en un context polític diferent. Les enquestes pronostiquen una altra victòria dels socialistes a Catalunya de la mà de Carme Chacón i, per primer cop, el PP podria superar CiU i situar-se com a segona força. Bipartidisme en clau estrictament espanyola en una situació d’un hipotètic triple empat: PSC, PP i CiU. Tant pactar amb el PP i aplanar-li el camí tindria, amb les enquestes a la mà, un efecte bumerang per als nacionalistes catalans.
Encara queda molt per a les eleccions, però el nerviosisme per les enquestes es tradueix en una pujada de to de Duran –¿potser calculada per escalfar la precampanya?– com la dels pagesos andalusos que tot el dia són al bar prenent canyes amb els diners del subsidi. La seva crítica al Pla d’Ocupació Rural (PER) és del tot respectable. Ho era abans, i més ara que a Catalunya van mal dades amb tantes retallades del Govern de CiU. Tot i això, aquest populisme propi d’Umberto Bossi no és bo ni admissible. Amb afirmacions així, es dinamita l’herència del pujolisme i el seu valuós catalanisme integrador. Aquest Duran que italianitza la política espanyola enfrontant el nord i el sud, per relliscada o per electoralisme, també compromet el projecte de pacte fiscal que algun dia haurà de liderar Artur Mas a partir del 20-N. ¿Com pots defensar la necessitat d’un concert econòmic per a Catalunya si fomentes els pitjors tòpics respecte al sud?
Duran va a remolc del guió sobiranista i, per a més inri, pot acabar amb un resultat dolorós i una majoria absolutíssima del PP que frustri les seves legítimes aspiracions de polític espanyol més ben valorat. Només per culpa del context advers s’explicaria que fes declaracions pròpies d’un portaveu del Govern català quan va advertir que es retallarà, «i molt», a TV-3. Una confusió entre el Duran candidat i el Duran que representa la Generalitat a Madrid. Un canvi de papers que podria ser interpretat com una pressió als mitjans públics catalans. En el «veïnatge universal» que va teoritzar McLuhan els missatges s’han de controlar més bé.
(Article publicat a El Periódico de Catalunya.)