Jo estic amb Vilaweb
(Presentació de Nació.cat el juliol de 2007 amb Ramon Tremosa i Vicent Partal.)
Llegeixo que els ajuts del Govern per a la consolidació de mitjans escrits en català cauen un 76% en el paper i un 69% en el digital. La crisi econòmica general, l'estructural del sector de la comunicació i la pràctica extinció del suport públic als mitjans impresos de sensibilitat lingüística catalana de llarga tradició generen un escenari inèdit, dramàtic. L'aposta del Govern per alimentar la conversió lingüística d'una capçalera històrica de paper, molt influent, provoca una certa sensació de desànim i greuge entre els mitjans més modestos i alhora els més castigats pel còctel abans esmentat: dues crisis i la retallada pública. Aquesta depressió s'endurà mitjans per davant i forçarà alguns moviments de peces en el puzle mediàtic del país. Mesos enrere, l'empresa editora d'El Punt va fer una ampliació de capital, coincidint amb la compra de l'Avui, una empresa agònica que tenia una capçalera emblemàtica per al catalanisme i la conquesta de la democràcia. Aquella ampliació no haurà evitat un expedient de regulació d'ocupació temporal a les plantilles dels dos diaris, que el dia 31 es fusionaran en una de sola: El Punt Avui, amb doble edició, una per a les comarques gironines i una altra per a la resta del país.
En el seu moment, hi vaig participar d'aquella ampliació de capital com ho van fer centenars de treballadors, lectors i clients del diari. Calia fer un cop de mà en un moment de sacseig per l'aparició d'un altre rotatiu, l'Ara, que amb el temps s'està demostrant com una oferta periodística solvent que enriqueix els quioscos del país. Els motius del meu ajut? Potser que hi vaig créixer professionalment? Potser que hi tinc un munt d'amics de prop de 20 anys? Potser el compromís valent amb el país de l'empresa i les capçaleres? Tot això, i també aquests arguments previs. El gest no era excloent, i per tant no em generava cap problema personal per la simpatia amb l'aparició d'un nou diari i l'existència d'altres.
Aquesta setmana és el diari digital Vilaweb qui fa una passa endavant. Implica't amb Vilaweb és una campanya que pretén reinventar el projecte d'Assumpció Maresma i Vicent Partal, enfortir la comunitat de lectors al seu entorn, fent-la més participativa, i de passada guanyar musculatura financera per no haver de dependre del suport públic. He rebut un correu com tants d'altres blocaires, col·laboradors i amics de Vilaweb, i de la mateixa manera que vaig fer el gest amb El Punt Avui, ara toca fer un cop de mà a Vilaweb. He escrit molts cops que aquest país no s'entendria sense Vilaweb, de la mateixa manera que la Internet catalana no s'entendria sense Partal. L'hora és greu, i el periodisme català i el país en el seu conjunt no es poden permetre que caiguin icones com Vilaweb. Fa molts i molts anys vaig portar les edicions locals de Calella i Pineda de Mar. Fa 7 anys, exactament el 19 de juliol de 2004, començava a escriure el meu Bloc sense fulls a MésVilaweb, animat per l'Assumpció. I fa 4 anys, curiosament també un 19 de juliol, però de 2007, presentàvem el meu llibre Nació.cat a Calella amb en Vicent. Els últims anys hem coincidit en un munt d'actes, hem fet quilòmetres i bolos arreu del país. Per parlar del domini .cat, de la xarxa catalana, de periodisme, de país, de sobiranisme... Partal i Gordillo hem estat allà on ens demanaven sempre que podíem.
Admiro la gent de Vilaweb i crec que, per poc que puguem, hem de saber estar a l'alçada de les circumstàncies. No parlo de militància ni d'activisme, parlo de compromís amb uns referents que si badem marxaran per no tornar mai més. La sotragada posa en perill projectes fonamentals per al nostre sector, però també per al conjunt d'una societat cada cop més exigent i crítica. Hi ha hagut molts dies al llarg dels últims anys en què Vilaweb ha estat decisiva per entendre el que ens estava passant. Són temps difícils per a les hegemonies, els monopolis i les exclusivitats, però si algú ha sabut jugar la carta de la complementarietat i la col·laboració ha estat Vilaweb i els valors que desprèn.
Jo m'implico, modestament a nivell econòmic, però intensament en esperit i espècies, amb Vilaweb, amb els Partal i Maresma, amb Crespo, Serra, Casulleras, Prenafeta, Barnils, Pascual i molts d'altres que conec i he tractat menys. L'espai català de comunicació que tenim serà desconegut d'aquí pocs mesos o anys. T'imagines tu aquest espai sense El Punt Avui o sense Vilaweb? Jo no me'l vull ni imaginar. Per això m'implico, per això em despullo escrivint aquest apunt.