L'alcalde independentista Puigdemont
Carles Puigdemont és alcalde de Girona, el primer alcalde independentista després de 32 anys d'hegemonia socialista. Aquests dies tothom centra l'atenció en Barcelona i en Xavier Trias, i és lògic pel pes de la capital sobre la política catalana, però avui m'interessa més parlar de Puigdemont @KRLS perquè forma part d'una nova fornada de quadres de Convergència desacomplexadament independentista i amb molt de futur per davant. Per a Trias, l'alcaldia de Barcelona és l'última estació del seu llarg trajecte polític. Per a Puigdemont, i per als molts Puigdemonts que són alcaldes de CiU des de l'anterior o des d'aquest mandat, la carrera política està tot just arrencant en l'àmbit institucional. Caldrà seguir Albert Batalla, alcalde de La Seu d'Urgell; Marc Castells, batlle d'Igualada; i Carles Puigdemont a Girona i tants d'altres que formen part de la nova generació de CiU. Allunyats de la pepevergència, molt més proclius als acords amb ERC (Puigdemont no podrà, perquè els republicans s'han evaporat a la plaça del Vi en favor de la CUP) i amb una visió del camí a seguir ben clara: la sobirania plena. Els uneix també la joventut i una sensibilitat per les eines digitals i 2.0 inqüestionable.
En apunts anteriors he posat l'accent sobre els pactes CiU-PP per l'impacte negatiu a nivell institucional, polític i de país. Amb l'elecció ahir de Puigdemont com a alcalde de Girona, una plaça molt simbòlica no ens enganyem, vull destacar que hi ha moltes convergències dins de Convergència, i que tinc la impressió que els ajuntaments seran una pedrera determinant per al sector sobiranista i per als que hagin de regenerar discurs i partit en el futur, arribat el cas que alguns lideratges o vies ideològiques entrin en via morta. Batalla i Castells ho tenen més fàcil. A Igualada, hi ha un pacte CiU-ERC amb majoria absoluta. A Vic, per exemple, Josep Maria Vila d'Abadal, d'Unió, ha pactat amb ERC, però sense majoria absoluta. El cas de Girona és més complicat, i Puigdemont arrenca mandat en minoria i en solitari, imitant una mica Trias i la geometria variable d'obligat compliment.
Carles Puigdemont és periodista, un boig de les tecnologies, de les xarxes i de les eines 2.0. El vaig conèixer a El Punt fa gairebé vint anys, i hem tingut l'oportunitat de treballar plegats i de col·laborar en diversos projectes. Sempre l'he respectat professionalment, perquè fa 15 o 20 anys ja tenia la dèria de la imatge internacional que es tenia de Catalunya i dels catalans, i perquè s'ha preocupat de projectar-la i d'explicar-la al món. Fruit d'una relació personal intensa, d'amistat, em va demanar de col·laborar al seu projecte Catalonia Today i després, molt per culpa seva, vaig acabar anant a parar a una de les seves criatures, l'Agència Catalana de Notícies, de la qual ell va ser-ne impulsor i el primer director i jo el tercer. Hem anat plegats en l'aventura apassionant dels mitjans de comunicació, la participació i la conversa a Internet, i en un cert moment ell va fer una aposta per la política de partit (de política, n'ha fet sempre com a activista i militant) essent diputat i portaveu a l'Ajuntament i ara alcalde de Girona i diputat al Parlament de Catalunya.
Li desitjo tota la sort i encert a l'amic Carles Puigdemont. Espero que la cap de l'oposició, Pia Bosch@pia_bosch, amb qui he mantingut un relació molt més curta, però un tracte molt afable, també tingui sort i encert. Al capdavall, que un i l'altra se'n surtin cadascú des de la seva posició institucional i política voldrà dir que la ciutat de Girona superarà la crisi general actual i el canvi d'etapa política en aquest mandat. Des de l'àmbit estrictament dospuntzero, serà interessant seguir l'actuació d'un alcalde referent en aquest terreny i d'una cap de l'oposició que també ho ha fet molt bé amb les eines digitals. Endavant!