Ben(vingut) Hammersley a Barcelona
No ens va explicar res que no sabéssim, però ho va dir molt ben dit i amb una frescor i un entusiasme que els periodistes catalans necessitem en aquestes hores. Com que en altres països la crisi no és cruel com aquí i com que en aquells països van algunes passes per davant en això del periodisme nou, digital o alternatiu, la mirada de paios com Ben Hammersley, codirector de Wired UK, és estimulant. Arribes a l'atrotinada seu del Col·legi de Periodistes, t'escarxofes en aquelles cadires a mig mil·límetre de la persona que tens al costat, i com que nosaltres tenim la mania de piular, navegar, fotografiar i difondre per terra, mar i Twitter el què allà s'està dient, les comoditats són escasses. Quedes assegut massa baix i massa estret per treballar, però és el que hi ha i és el nostre col·legi, tu. I la gent d'Escacc són la nostra gent, també. No sobren entitats que facin aquest tipus de feina en temps de crisi econòmica, de sector i gairebé existencial dels periodistes. El periodisme és una altra cosa, no està pas en crisi, sinó més viu i amb més possibilitats de proliferar que mai.
Aquí és on entra el discurs d'en Ben, que és un crack i té pinta de molt simpàtic. Després de la conferència, et fan venir ganes de demanar-li per anar a fer una copa. Quin personatge. El que va dir ho sabíem, però vam sortir convençuts de nosaltres mateixos, del camí que hem iniciat i que tard o d'hora ens en sortirem, a l'estil de l'etiqueta que fem anar uns quants a Twitter rotllo optimista #ensensortim. No entraré al detall, perquè d'altres ho han piulat i ho han escrit i ho han fet molt bé. És l'ambient, l'esperit, la connexió, amb allò que ens quedem, Ben. Anem per bon camí, llàstima que siguem una comunitat un pèl petita, i llàstima també que la diversitat cultural i lingüística que hauríem de vendre com a factor positiu sigui penalitzada a la resta de l'Estat i no sempre prou valorada a nivell internacional. Però hi insistirem. Tenim un país i una capital potents. Tenim la millor tradició de premsa de proximitat. Tenim una comunitat internauta que val els seus bits en or. Una passada. I ganes, moltes ganes, d'innovar i de continuar donant guerra, amic Hammersley. I, per acabar-ho d'arrodonir, tenim el Barça que és l'equip que fa de l'Arsenal un equip vulgar en una final de Champions encara que sigui un equip grandiós. De sexe, no en parlo perquè ja et vaig veure que era una metàfora recurrent.
Seguim!