Obús al tripartit
El Govern d'Artur Mas ha posat la directa. S'ha esperat prudentment que passessin les eleccions municipals per anunciar una bateria de mesures per impulsar l'acció de govern després d'un inici de legislatura molt criticat, marcat per les retallades i la falta de política. Supressió de l'impost de successions, proposta de pressupostos damunt de la taula i ara la llei òmnibus per derogar una vuitantena de lleis són una gran declaració de principis de l'executiu de CiU. Darrere d'una idea senzilla que connecta amb la gent com és flexibilitzar l'administració, hi ha un obús en tota regla a l'herència del tripartit i una aposta política rotunda, de tall liberal. Menys sector públic i més retallada són un missatge que satisfà les autoritats europees -el President Mas s'hi ha de reunir avui- i que aplana el terreny als pactes amb el PP, sempre i quan les alcaldies de Badalona i Castelldefels acabin a mans conservadores. L'òmnibus és un entrebanc evident a qualsevol entesa amb el PSC, i complica el camí aplanat perquè ERC pugui aprovar els pressupostos després del gest de Joan Laporta.
El gir és cap al PP. L'accelerada del Govern té molt de la marca Josep Antoni Duran Lleida. Menys regulació, canvis en l'accés a la sanitat per als immigrants i modificacions en la política d'habitatge social i, entre molts d'altres, l'eliminació de la llei de barris, una de les icones de Pasqual Maragall com a President. Mig any després d'arribar a la Generalitat, assistim a la primera ofensiva política de l'executiu nacionalista. Passar pàgina a l'obra de Maragall i José Montilla, plantejant un pols que agafa socialistes i republicans fora de joc per la seva proximitat congressual i que només hi troba un adversari amb ganes d'entrar al drap: Iniciativa. L'obús al tripartit és política en estat pur, mentre l'esquerra busca reinventar-se. Motius per a la indignació, escrivia ahir Francesc Valls. Tothom hi posa l'accent en l'eix dreta-esquerra, però algú es planteja si l'ofensiva del Govern també bascula sobre l'eix nacional? Menys administració per a una nació que aspiri a dotar-se d'estat propi és sobiranisme pragmàtic i efectiu davant de la crisi o és miopia davant l'espoli fiscal de l'estat? Amb la llei òmnibus, Mas i Duran disparen l'obús al tripartit. Per quan el desafiament definitiu amb un obús a l'estat?