Connectats i comunicats, informats?
Estem més connectats i més comunicats, però estem millor informats? Aquesta és la pregunta que vaig formular dissabte en la quarta Jornada Valors i Compromís, a la sala d'actes Caixa Laietana, de Mataró, en una taula rodona acompanyat pel psicòleg Xavier Guix, el periodista Albert Sáez i el filòsof Francesc Grané. Organitzada per la revista Valors, la jornada es va poder seguir a Twitter i acabarà amb continguts en paper, audiovisuals i a la xarxa. La connectivitat és l'eina que permet més comunicació, que és una qüestió d'actitud. Sobre la connexió, però, hi ha amenaces i problemes. L'escletxa digital, el control de la xarxa per part dels estats, la privacitat amenaçada, la neutralitat qüestionada que posa en crisi la Internet social, etcètera. El gran canvi és que el consumidor ja no és passiu, sinó actiu, perquè vol participar, conversar i generar els seus propis continguts. Materials d'interès periodístic, però no periodisme. Resultat, en part, de la irrupció dels nadius digitals, generacions de ciutadans amb enormes habilitats.
El sector de la comunicació diu dues crisis alhora, l'econòmica global i l'estructural del sector, que coincideixen en un context d'incertesa professional. La disputa del periodisme mal anomenat ciutadà (els ciutadans poden generar materials informatius, però el periodisme hauria de ser tota una altra cosa) obliga els professionals a assumir aquest repte apassionant. Polivalència, reinvenció i capacitat per destriar el gra de la palla a l'era de més soroll informatiu, especialment a partir d'Internet. Més connectats i més comunicats fan que estiguem més mobilitzats, i els exemples de les acampades dels indignats o dels moviments interns als partits en són una mostra.
Però la intermediació està en hores baixes. Els mitjans de comunicació han d'apostar pel paper jerarquitzador enmig de l'allau de continguts digitals. Cal criteri, qualitat i rigor, assumir el paper de prescriptors, esdevenir referents amb la credibilitat com a principal bandera. Aquest és avui, al meu modest entendre, el repte del periodisme. I per això cal que la capa digital no vagi deslligada de la capa analògica. Perquè, com vaig aprofitar per esmentar dissabte a Mataró, ciutat on Plataforma per Catalunya ha aconseguit tres regidors, darrere de campanyes 2.0 dels polítics que no han entès la filosofia de la xarxa s'amaga una realitat que demostra que unes quantes xarxes han fallat en les eleccions. Els votants del partit racista no apareixien a les xarxes socials d'Internet, però també han estat invisibles davant de les xarxes dels partits polítics i dels propis enquestadors. Trepitjar el carrer és fonamental per una bona informació, connexions i comunicacions al marge.