Reflexió sobre la força del vot
Mentre alguns polítics segueixen fent el ridícul sense haver entès res, la jornada de reflexió d'avui no té cap mena de sentit. Una jornada de reflexió forma part del pack d'una campanya, però aquesta revolta d'indignació a #acampadasol#acampadabcn#acampadavalencia i arreu de #spanishrevolution i #catalanrevolution fa dies que ha tombat l'esquema d'una campanya electoral clàssica, tal i com s'entenien les campanyes fins ara. El dia de reflexió, que ja era un anacronisme abans de les acampades -de fet ja ho va ser el març del 2004-, resultarà tant anormal com el tram final d'aquesta campanya.
Dies enrere lamentava que encara no hi hagi llistes obertes o que la propaganda electoral no hagi patit les retallades, és a dir, que els partits no predicaven amb l'exemple sense cap mena de pudor en plena crisi. Tenim una llei electoral dolenta a l'era d'Internet, i una Junta Electoral -per a més inri, Junta Electoral Central, que deixa l'autogovern de Catalunya en la categoria d'anècdota- que no és d'aquest món. Amb males lleis i pitjors magistrats que les vetllin, si no hem arribat al caos o a l'espectacle planetari haurà estat per l'exemplaritat d'aquesta massa d'indignats, que han donat una lliçó de sentit comú i serenor. També, per què no dir-ho, per la prudència dels ministeri i conselleria d'Interior espanyol i catalana.
La revolta d'aquest maig del 2011 és bona i necessària, beneficia la política però no els partits en general. Però com que totes les generalitzacions són injustes, cal diferenciar entre l'amplíssim ventall d'opcions electorals que demà es presenten als municipis catalans, i a la resta de l'Estat a poblacions i comunitats autònomes. Votar en blanc és un ajut als majoritaris, mentre que protestar és votar nul o abstenir-se. I aquesta és la incògnita de la jornada electoral de demà. Saber si aquest malestar col·lectiu s'expressa amb més participació a les urnes o amb una abstenció notable.
Ningú no sap (ni els que tenen enquestes) què passarà demà, però jo sempre he defensat la força del vot. El març del 2004, amb unes circumstàncies molt diferents, la reacció de la gent va ser anar a votar. Aquestes són unes municipals, i si bé molts dels mals econòmics, socials i polítics que han afavorit aquesta reacció col·lectiva d'ira no rauen precisament en la majoria dels nostres ajuntaments també és cert que el concepte glocal és molt potent: pensa globalment, actua localment. El vot té força.
Dies enrere lamentava que encara no hi hagi llistes obertes o que la propaganda electoral no hagi patit les retallades, és a dir, que els partits no predicaven amb l'exemple sense cap mena de pudor en plena crisi. Tenim una llei electoral dolenta a l'era d'Internet, i una Junta Electoral -per a més inri, Junta Electoral Central, que deixa l'autogovern de Catalunya en la categoria d'anècdota- que no és d'aquest món. Amb males lleis i pitjors magistrats que les vetllin, si no hem arribat al caos o a l'espectacle planetari haurà estat per l'exemplaritat d'aquesta massa d'indignats, que han donat una lliçó de sentit comú i serenor. També, per què no dir-ho, per la prudència dels ministeri i conselleria d'Interior espanyol i catalana.
La revolta d'aquest maig del 2011 és bona i necessària, beneficia la política però no els partits en general. Però com que totes les generalitzacions són injustes, cal diferenciar entre l'amplíssim ventall d'opcions electorals que demà es presenten als municipis catalans, i a la resta de l'Estat a poblacions i comunitats autònomes. Votar en blanc és un ajut als majoritaris, mentre que protestar és votar nul o abstenir-se. I aquesta és la incògnita de la jornada electoral de demà. Saber si aquest malestar col·lectiu s'expressa amb més participació a les urnes o amb una abstenció notable.
Ningú no sap (ni els que tenen enquestes) què passarà demà, però jo sempre he defensat la força del vot. El març del 2004, amb unes circumstàncies molt diferents, la reacció de la gent va ser anar a votar. Aquestes són unes municipals, i si bé molts dels mals econòmics, socials i polítics que han afavorit aquesta reacció col·lectiva d'ira no rauen precisament en la majoria dels nostres ajuntaments també és cert que el concepte glocal és molt potent: pensa globalment, actua localment. El vot té força.