On són les estelades?

L'independentisme ha quedat al marge de l'acampada ciutadana per l'estat del malestar. No hi ha estelades, de fet no hi ha banderes. Entre la gent, una barreja significativa de procedències i sensibilitats ideològiques. Alguns militants independentistes, però molt diluïts per gent que prioritza el ja-n'hi-ha-prou per davant del com-ens-hi-posem-a-arreglar-ho. El fil conductor és la indignació ciutadana, el rebuig a la política de partits, un clam de major democràcia i una oposició a les mesures que apliquen els governs català i espanyol per sortir de la crisi. L'#acampadabcn no expressa, a primer cop d'ull, que una sortida de la crisi o de l'esgotament col·lectiu sigui la via sobiranista. L'espontaneïtat de les acampades -que han superat les cotilles políticomediàtiques- no només ha descol·locat partits i organitzacions independentistes, sinó sindicats i moviments socials. I l'espontaneïtat no va lligada a cap bandera, més enllà de les republicanes que es van veure a Madrid. Els indignats, doncs, no s'encomanen a cap causa nacional. Com ho hem d'interpretar?