L'adéu discret d'en Ginés

En Ginés Cabrera era un empresari de la restauració de Calella. Ha mort a l'edat de 54 anys. En quinze dies, adéu. Així de ràpid i així de discret. Ha marxat sense molestar, sense fer soroll. Fins i tot en la malaltia, en Ginés ha estat reservat. Ho era sempre. Home de poques paraules, però no per això poc atent ni amic dels seus amics. La meva relació amb ell era la d'un periodista que durant alguns anys hi parlava pel seu paper social a la ciutat, després com a client de la seva pizzeria-restaurant i, cap al final, com a amic de la família. Fa uns anys vaig notar que m'apreciava, però era una simple percepció perquè ell més aviat era auster en les formes. Crec que se'n va una bona persona, algú que ha treballat molt, tant ell com la seva dona, la María. Va ser president del Club de Futbol Calella, va tenir un paper important en l'oci nocturn a la zona turística de la ciutat i ha estat al peu del canó del seu establiment, que és una institució, el restaurant Marina. Sota els pins de la terrassa, grans estones estiuenques. A les taules del menjador, molts àpats que havien de ser informals per la pasta o la pizza però que feien molt el fet. I sempre molta gent coneguda de Calella, en aquest negoci popular i familiar. En Ginés Cabrera, a part de ser president del club de futbol i de tenir diversos locals en funcionament en l'època daurada abans de la crisi econòmica, no era cap factòtum calellenc. No apareixerà en cap llibre de personalitats locals, ni tindrà el reconeixement dels de Calella de tota la vida, però a mi és un tipus de persona que m'interessava.

Aquesta tarda hi hem anat, al tanatori, a fer costat a la família, a la seva dona, María Musso, els seus fills Pau i Isabel. Continuarem anant al Marina. Però en Ginés ja no hi serà. Ja sé que els apunts personals en un bloc com aquest poden grinyolar, però un bloc és divers com la vida mateixa, i segur que a la gent de Calella els interessarà.