Ara sí que toca preguntar
El president Jordi Pujol va popularitzar l'ara no toca com a versió catalana de l'anglosaxona no comment. Els polítics sortien amb aquest recurs dialèctic quan se'ls preguntava per qüestions incòmodes o que no venien al cas en aquell moment concret. Jo havia defensat el dret del polític a no respondre qualsevol pregunta en qualsevol moment, perquè pensava que era un recurs defensiu davant de periodistes no sempre ben intencionats. Però amb els anys el recurs ha passat de defensiu -el tirar pilotes fora- a ofensiu. N'hi ha, de polítics, que ja no se sotmeten a preguntes ni quan toca ni quan deixa de tocar. Fan aparicions públiques blindades a les preguntes dels periodistes, amb un guió de discurs unidireccional i, com a molt, pactant preguntes en entrevistes cuinades i recuinades o, posats a ser cínics, en programes televisius en què aparentment s'apropen als ciutadans per respondre'ls en directe des d'un plató pel preu del pa, el cafè o vés a saber què.
Actes amb periodistes, però sense opció a formular preguntes. Què més podien somniar determinats polítics? Però, ai las!, tot això tenia sentit deu o quinze anys enrere, per exemple en l'època de Pujol, però no a l'era d'Internet. Acaba de sorgir una iniciativa a la xarxa per boicotejar els polítics i els actes que no permeten preguntes. A Twitter ha triomfat la conversa al fil #sinpreguntasnocobertura o #sinpreguntasnohaycobertura i, en molta menor mesura, l'adaptació catalana #sensepreguntesnohihacobertura. En parla avui a El Periódico l'articulista Antón Losada@antonlosada a Sense preguntes no hi ha cobertura. A Catalunya, el director d'aquest diari, Enric Hernàndez@Enric_Hernandez, n'ha fet campanya, en defensa del dret dels professionals a fer preguntes, en la línia de @sinpreguntasno [Facebook]. Més de 5.000 adhesions al manifest en defensa de les preguntes. Alguns mitjans són partidaris de deixar d'oferir informació d'aquests actes blindats pels polítics i els seus assessors davant les preguntes dels periodistes. Si se'n surten, el següent pas serà acabar amb les imatges realitzades directament pels partits dels seus propis mítings i ofertes a les televisions a les quals neguen l'accés de les seves càmeres. La propera campanya haurà de ser #sensecamerestampocnohihacobertura.
Actes amb periodistes, però sense opció a formular preguntes. Què més podien somniar determinats polítics? Però, ai las!, tot això tenia sentit deu o quinze anys enrere, per exemple en l'època de Pujol, però no a l'era d'Internet. Acaba de sorgir una iniciativa a la xarxa per boicotejar els polítics i els actes que no permeten preguntes. A Twitter ha triomfat la conversa al fil #sinpreguntasnocobertura o #sinpreguntasnohaycobertura i, en molta menor mesura, l'adaptació catalana #sensepreguntesnohihacobertura. En parla avui a El Periódico l'articulista Antón Losada@antonlosada a Sense preguntes no hi ha cobertura. A Catalunya, el director d'aquest diari, Enric Hernàndez@Enric_Hernandez, n'ha fet campanya, en defensa del dret dels professionals a fer preguntes, en la línia de @sinpreguntasno [Facebook]. Més de 5.000 adhesions al manifest en defensa de les preguntes. Alguns mitjans són partidaris de deixar d'oferir informació d'aquests actes blindats pels polítics i els seus assessors davant les preguntes dels periodistes. Si se'n surten, el següent pas serà acabar amb les imatges realitzades directament pels partits dels seus propis mítings i ofertes a les televisions a les quals neguen l'accés de les seves càmeres. La propera campanya haurà de ser #sensecamerestampocnohihacobertura.