Batalla de pancartes a Calella

Hi ha polítics que encara creuen que poden guanyar o perdre unes eleccions en funció de la propaganda última de campanya. Sovint aquesta idea respon a la pròpia inseguretat del candidat o al fet que les enquestes apunten a empats tècnics o, simplement, que el nas els diu que la demoscòpia es pot acabar equivocant a les urnes. Quan tot va massa just, el nerviosisme sobre qualsevol detall de la propaganda electoral genera una confrontació sense gaire sentit que encara allunya més els polítics, que no la política, de la ciutadania. L'altre dia llegia el periodista Joan Salicrú sobre la campanya 2.0 a Mataró. A Calella, la meva ciutat, la pugna no és tant 2.0 sinó 0.0. Els candidats disposen de les seves eines 2.0, i com que Twitter demana una certa massa crítica, a les viles i ciutats petites encara funciona més el contacte amb els electors a través de Facebook. Mirant els murs dels candidats Montserrat Candini (CiU), Josep Maria Juhé (PSC), Cristina Gómez (ERC) i Josep Barri (EpC) -el del PP, Miquel Campoy no en té-, m'assabento que a l'alcaldable nacionalista li han pispat "pancartes" i segueixo el debat que s'origina al seu mur. Candini va escriure: "El joc brut ja ha entrat en campanya. Han desaparegut pancartes meves situades a llocs concrets. Tant nerviosos estan? Cal fer això?" Ràpidament, els seus amics en aquesta xarxa social van lamentar-ho i van criticar els responsables d'aquest "joc brut".

Als murs de la resta d'alcaldables (Juhé i Gómez) no apareix cap referència a l'incident pancartero. L'únic que s'hi ha referit, als elements de propaganda electoral al carrer, ha estat en el seu mur Josep Barri, candidat de la llista que es presenta amb menys recursos, com a independents i amb una candidatura muntada en temps rècord. Barri, que no té banderoles ni res que se li assembli, se'n lamentava així: "Estic al·lucinant amb el desplegament de banderoles fet a Calella (i als pobles del voltant). Són de mides desproporcionades per alguns fanals on estan penjades i moltes tapen descaradament a d'altres que hi eren primer. Ni època de crisi ni res. Hi ha molta gent que s'hi juga molt en aquestes eleccions... a nivell personal. I el poble?" La veritat és que a mi també m'ha sorprès que Juhé, Gómez i Candini hagin aparegut a la carretera N-II que travessa Calella, i a la Riera, entre d'altres vies, amb un material de campanya propi de grans ciutats. Són banderoles grans, ben impreses, poc habituals en eleccions calellenques. Lògicament, la distància respecte Campoy o Barri és abismal en aquest aspecte concret. N'hi ha que pateixen "joc brut", però els més modestos no poden ni sortir a aquesta mena de camp "a jugar".