CiU al Govern piula menys
L'aposta per la cibercampanya va ser un dels encerts de CiU en la cursa per recuperar el Govern. Twitter va ser una de les eines més útils per als cativistes. Han passat més de cent dies des que CiU va reprendre el Govern, i els piuladors nacionalistes han baixat la seva intensitat política a Twitter. Ho reconeixia aquest mateix matí Pol Gomà@polgoide amb aquesta piulada: "Alguna cosa no es deu estar fent bé quan els pròxims a CiU no piulem de política. No ens hauria de fer por admetre errors" La crisi econòmica, les dificultats per engegar la maquinària de l'executiu, els errors dits de comunicació i la proximitat de les eleccions municipals han despistat l'exèrcit de ciberactivistes de @ciu. Uns, massa acostumats al discurs d'oposició i poc entrenats (encara) a defensar l'acció del Govern. Uns altres, més pendents de la cita electoral del 22-M a la seva vila o ciutat. I els càrrecs institucionals, víctimes lògiques del trànsit de la mentalitat de partit a la d'institució.
En aquest sentit, entre els membres del Govern 2.0 que va començar a caminar fa quatre mesos hi ha agradables excepcions. Els consellers Lluís Recoder, Felip Puig, Irene Rigau i Josep Lluís Cleries són avui coherents amb les eines 2.0 que havien posat en marxa des de l'oposició. Recoder, exemplar a Twitter, com he defensat en diverses conferències. Puig, actiu a Facebook amb una clau de partit i territori que encaixen perfectament amb les municipals a la vista. Rigau, difonent a Facebook l'activitat com a consellera i com a militant de CDC. Cleries, més atent a Facebook que no pas a Twitter i recollint l'activitat de suport preelectoral als alcaldables de CiU.
A l'era d'Internet, la política llisca a velocitat de vertigen. El TL de Twitter és una trinxera de combat continu, sense treva ni descans. Actualitat rabiosa, conversa a moltes bandes, agregador d'enllaços a blocs que revifen i recuperen visites d'anys enrere, i influència sobre el llenguatge que s'acaba escampant per la xarxa. En aquesta trinxera, la de Twitter, la federació nacionalista està perdent pistonada, com apunta Pol Gomà, en favor de la cursa de les municipals. Però, ull viu!, perquè a Internet no hi ha fronteres ni són compartiments estancs la cibercampanya per defensar/atacar el Govern respecte la cibercampanya de les municipals.
(Avui inicio una sèrie d'anàlisi dels partits catalans a les eines 2.0)
En aquest sentit, entre els membres del Govern 2.0 que va començar a caminar fa quatre mesos hi ha agradables excepcions. Els consellers Lluís Recoder, Felip Puig, Irene Rigau i Josep Lluís Cleries són avui coherents amb les eines 2.0 que havien posat en marxa des de l'oposició. Recoder, exemplar a Twitter, com he defensat en diverses conferències. Puig, actiu a Facebook amb una clau de partit i territori que encaixen perfectament amb les municipals a la vista. Rigau, difonent a Facebook l'activitat com a consellera i com a militant de CDC. Cleries, més atent a Facebook que no pas a Twitter i recollint l'activitat de suport preelectoral als alcaldables de CiU.
A l'era d'Internet, la política llisca a velocitat de vertigen. El TL de Twitter és una trinxera de combat continu, sense treva ni descans. Actualitat rabiosa, conversa a moltes bandes, agregador d'enllaços a blocs que revifen i recuperen visites d'anys enrere, i influència sobre el llenguatge que s'acaba escampant per la xarxa. En aquesta trinxera, la de Twitter, la federació nacionalista està perdent pistonada, com apunta Pol Gomà, en favor de la cursa de les municipals. Però, ull viu!, perquè a Internet no hi ha fronteres ni són compartiments estancs la cibercampanya per defensar/atacar el Govern respecte la cibercampanya de les municipals.
(Avui inicio una sèrie d'anàlisi dels partits catalans a les eines 2.0)