Ramon Barnils i l'agència nacional
Avui fa deu anys que va morir el periodista Ramon Barnils, referent per a tota una generació de professionals d'aquest país. Una de les dèries de Barnils era l'existència d'una agència de notícies nacional. Ell va treballar en el servei en català de l'agència pública espanyola EFE, i tot i això no parava de repetir que Catalunya necessitava una agència pròpia perquè en el segle XXI no s'entén una nació en construcció sense una agència d'informació al darrere. Existeix un gran consens entre totes les persones amb les quals hi he parlat sobre l'atribució a Ramon Barnils de la idea primera d'una agència catalana de notícies.
Barnils demanava, i m'asseguren que ho va arribar a escriure i plantejar a petició d'un dels governs de Jordi Pujol, que Catalunya tingués una agència amb projecció internacional, no només de portes endins sinó de cara enfora. Barnils va morir el 14 de març de 2001 a Reus, però pocs mesos abans, el setembre de 1999, havia nascut a Girona el projecte que ell anhelava: l'Agència Catalana de Notícies. Ho feia de la mà dels periodistes Carles Puigdemont i Xavier Fornells, impulsat per les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i amb un acte d'inauguració a Girona presidit per Pujol i en presència de l'aleshores alcalde Joaquim Nadal.
El dia 26 d'aquest mateix mes farà quatre anys que vaig arribar a la direcció de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), i durant aquest temps l'esforç del conjunt de treballadors de la casa per consolidar-nos com a eina imprescindible de la comunicació a Catalunya ha estat espectacular. Si avui Barnils pogués veure què és l'ACN i com ha evolucionat aquests anys, crec sincerament que n'estaria molt satisfet. És lògic que així ho pensi.
Tenim una agència nacional, i l'hem posada en el mapa. No ha estat fàcil, però la realitat és que avui Catalunya disposa d'una agència periodística pròpia, basada en un auster i envejat model multimèdia d'èxit, desplegada en tot l'àmbit lingüístic català, amb un sistema de teletreball sostenible i, d'un any ençà, amb una aposta per la internacionalització que ens ha permès fer el salt definitiu com a agència integral i de país que es vol explicar al món sense intermediaris.
Avui molts catalans recordem a la xarxa el desè aniversari de la mort de Ramon Barnils i m'ha semblat oportú fer un repàs a la feina que els professionals de l'ACN hem fet per la consolidació del projecte d'agència nacional que ell havia reivindicat insistentment.
Hem conservat la posició hegemònica de l’ACN en el territori respecte altres agències i mitjans, i ho hem fet ampliant la cobertura d’informació nacional, de tal manera que allà on abans “les agències” eren altres dues avui tothom té assumit que quan es parla de “les agències” es refereix també a la nostra. L’obertura de la redacció a Barcelona, el reforçament de les seccions (Societat, Política, Economia i Cultura), i l’aposta per nous formats (vídeos editats, per exemple) han estat decisius en aquesta conquesta, juntament amb la millora del desplegament en tots els territoris de parla catalana.
La presència de l’Agència a les demarcacions de Catalunya és equilibrada, i la producció de continguts multimèdia respon a criteris periodístics compartits. Es fan notícies en text, àudio, fotografia i vídeo a qualsevol indret del país amb uns estàndards de qualitat que superen els dèficits de formats i els desequilibris territorials anteriors. L’actualitat comarcal que ofereix l’Agència és ara més atractiva periodísticament, i aquest és un triomf dels delegats territorials i dels seus redactors, i una prova de l’encert dels canvis organitzatius que es van introduir al principi d’aquesta etapa.
L’Agència ha incrementat l’atenció sobre la informació de proximitat amb temes propis i en xarxa, i ha posat en valor els continguts locals multimèdia des d’una òptica nacional més àmplia. La coordinació i la inversió en formació interna han estat una de les prioritats per garantir l’engranatge entre periodistes i delegats del territori i entre periodistes i delegats temàtics de la redacció de Barcelona, on s’ha reestructurat i enfortit l’equip de direcció periodística.
Durant aquest temps, l’Agència ha ampliat la franja horària i ofereix continguts les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, els 365 dies de l’any. Més cobertura horària (24 hores), temàtica (creació de les seccions de Comunicació i Món) i territorial (noves delegacions a les illes Balears, el País Valencià, París, Berlín, Londres i Nova York, a més de reforçar les existents a Madrid i Brussel·les) han permès augmentar la facturació de l’empresa (la xifra es va triplicar en només tres exercicis) i disparar els consums de les notícies en tots els seus formats.
L’Agència té més abonats que mai, ja que hem passat de 180 a més de 250 clients entre mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat, institucions i empreses. La visibilitat de l’Agència en aquesta última etapa ha estat espectacular, ja que més mitjans de comunicació que mai i de major difusió i influència han difós i reproduït els continguts que elaboren els periodistes de l'Agència en l’origen de la notícia.
Un altre front amb un resultat final notable és el dels convenis, acords i contractes amb organismes, mitjans, empreses i institucions catalanes i d’arreu del món. L’Agència Catalana de Notícies té aliances que abans no tenia amb l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, Comunicàlia, el Futbol Club Barcelona, la televisió pública balear IB3, l’agència EFE, l’Axencia Galega de Noticias, les agències internacionals Reuters i France-Presse, l’agència alemanya DPA, la italiana Ansa i la portuguesa Lusa, entre d’altres. A part del Govern de la Generalitat de Catalunya -que n'és propietari, de l'Agència- i de les quatre diputacions catalanes, també són clients de l’ACN el Govern de les Illes Balears i el Govern d’Andorra, que no n’eren.
L’ACN és un referent a les universitats catalanes i avui els futurs periodistes saben de la nostra existència. Ha estat molt prolífica la línia estratègica d’entrar a les universitats del país, de tal manera que tenim acords de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic. Estudiants en pràctiques a totes les demarcacions i a l'estranger, continguts de l’Agència en aquests centres universitaris i també en línia, sessions formatives de personal de l’ACN i, en el cas específic de la Universitat Oberta, el primer Postgrau en Producció Periodística Multimèdia UOC-ACN.
Més producció periodística ha comportat una cura especial en la gestió de la informació, amb la catalogació del fons documental, la millora del tractament de la fotografia i del vídeo. Més plantilla, més col·laboradors i més estudiants han entrat i han entès la nostra organització gràcies al Manual d’acollida que s’ha elaborat internament i al Llibre d’estilpublicat amb el doble propòsit que sigui útil per als treballadors de l’Agència i per als professionals del sector que necessiten inspirar-se en una guia d’agència multimèdia inèdita.
En l’últim any, el salt de l’Agència ha estat encara més gran en bona mesura per les delegacions a l’estranger, la creació de la secció d’informació internacional i la posada en marxa del portal d’actualitat catalana en anglès Catalan News Agency, que pretén explicar Catalunya al món. Un nou servei que hem presentat als corresponsals estrangers a Madrid i Barcelona, i en un acte públic amb un debat d’alt nivell sobre les prioritats per internacionalitzar Catalunya, celebrat a l’Auditori del MACBA, on es va fer entrega del volum News Agencies in the Turbulent Era of the Internet, que conté un capítol sobre l’ACN.
L’Agència fa més periodisme, té més seccions, més presència territorial i una ambició internacional evidents, com també ho és que nombroses personalitats han passat per la redacció de Barcelona i moltes més s’han deixat entrevistar pels nostres periodistes a qualsevol lloc del món, per no entrar a detallar el llarg llistat d’exclusives i primícies que actualment es publiquen amb una quotidianitat fins fa un temps impensable. Periodisme en majúscules.
De tot això, hem deixat testimoni puntual a les xarxes socials, on l’ACN s’ha convertit en un model a seguir per la manera de crear comunitat, d’aprofundir la interacció amb la ciutadania i de reforçar la marca pròpia a Internet. Milers d’amics, seguidors i usuaris de les diferents plataformes 2.0 han posat l’Agència en el seu mapa mental a base de relacionar-s’hi, comentant, compartint i, fins i tot, enviant-nos material d’interès periodístic. En aquest punt el moment és molt dolç.
L’Agència és actualment una eina indiscutible de suport estructural al sistema de mitjans del país i a l'espai català de comunicació. No estava escrit que hagués de ser així, però hem aconseguit fer de l’ACN una infraestructura útil i plural al servei dels mitjans i del sector de la comunicació de Catalunya.