Mirades perdudes

Vaig fer aquests retrats en blanc i negre fa vint anys. Tots tres per al diari El Punt, tots tres a Pineda de Mar, tots tres intel·lectuals i tots tres amb una coincidència: no miren a càmera. A dalt, el pintor i editorJoan-Josep Tharrats a la sala d'exposicions de la fundació que porta el seu nom, en el muntatge d'una mostra d'obra seva. La fotografia és del 1991, deu anys abans de la seva mort. Al mig, l'escriptorVicenç Riera Llorca a l'estudi del seu domicili de Pineda de Mar, el 1990, un any abans que morís. A sota, el pintor gironíJosep Perpinyà, el 1991 a la sala municipal en la inauguració d'una exposició seva. La mirada de Tharrats és la d'un artista poc atent al fotògraf, mig despistat mig cansat. La de Riera Llorca, amb uns ulls que destaquen com dues perles en aquest contrallum, és una mirada perduda, trista i nostàlgica, mirant l'horitzó i recordant els llargs anys d'exili. En canvi, la de Perpinyà és una mirada divertida, simpàtica, potser vergonyosa, que enfoca amunt per evitar la càmera. Cap dels retratats mira l'objectiu, però tots tres diuen moltes coses.