La visita de Pujol a Joan Coromines
El lingüista Joan Coromines va morir als 92 anys a Pineda de Mar (Maresme). Coromines va arribar a Pineda el 1967 tornant de l'exili, quan es va jubilar de la Universitat de Xicago. Cinc anys abans de morir, Joan Coromines va rebre la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 25 de maig de 1992 al domicili del carrer Colom, on vivia absolutament reclòs i dedicat a la seva obra monumental. Aquesta és la fotografia de la ràpida sortida del president Pujol del domicili de l'eminent lingüista i gran patriota que va ser Coromines, que s'acomiadava al carrer mentre queien quatre gotes i l'envoltaven col·laboradors i veïns. Pujol visitava patums del país per inaccessibles que fossin, i l'autor d'obres cabdals per a la nostra llengua s'havia caracteritzat els últims anys de la seva vida per haver-se negat a rebre premis i visites, assistir a actes d'homenatge o participar de qualsevol activitat que el distragués de la seva feina obsessiva. Sabia que li quedaven pocs anys i energies per culminar l'ardida piràmide i no volia distraccions.
El filòleg i lingüista va morir als 92 anys, i jo el vaig poder fotografiar en tres ocasions. Una és aquesta, el 25 de maig de 1992 a la porta de casa seva i aprofitant que havia rebut Jordi Pujol. L'altra és, curiosament, mentre l'acompanyaven en cotxe de Pineda a Barcelona i el conductor aprofitava la comitiva de la torxa olímpica que travessava Catalunya, a la carretera N-II a Calella el 15 de juny de 1992. I la tercera va ser en un acte públic d'homenatge al seu pare, Pere Coromines, l'únic en què el vaig poder veure, a l'ermita Sant Pau de Sant Pol de Mar el 25 de gener de 1992.
Mireu la meva galeria d'imatges de Coromines. Al gener vaig publicar l'article Max Cahner i Joan Coromines al diari Avui.
El filòleg i lingüista va morir als 92 anys, i jo el vaig poder fotografiar en tres ocasions. Una és aquesta, el 25 de maig de 1992 a la porta de casa seva i aprofitant que havia rebut Jordi Pujol. L'altra és, curiosament, mentre l'acompanyaven en cotxe de Pineda a Barcelona i el conductor aprofitava la comitiva de la torxa olímpica que travessava Catalunya, a la carretera N-II a Calella el 15 de juny de 1992. I la tercera va ser en un acte públic d'homenatge al seu pare, Pere Coromines, l'únic en què el vaig poder veure, a l'ermita Sant Pau de Sant Pol de Mar el 25 de gener de 1992.
Mireu la meva galeria d'imatges de Coromines. Al gener vaig publicar l'article Max Cahner i Joan Coromines al diari Avui.