Amb en Graset en una hora mítica

Avui he participat en la tertúlia de L'oracle, el programa de Catalunya Ràdio que presenta i dirigeix Xavier Graset. Aquí trobareu l'àudio. El convidat era l'escriptor Emili Teixidor, autor de Pa negre, la novel·la novament de moda arran de l'èxit de la pel·lícula d'Agustí Villaronga. La conversa sempre és tranquil·la i amena a L'oracle, i també divertida per la simpatia d'en Graset. Crec que en Xavier és el periodista radiofònic que millor fa links, és a dir, vincles d'un tema a un altre. Només cal escoltar les seves introduccions cada dia. La tertúlia permet parlar d'actualitat, però sense obsessió. També permet que cadascú dels que hi anem parlem dels "nostres temes", d'allò que portem entre mans. I, sobretot, permet parlar del convidat i amb el convidat, avui l'Emili Teixidor. La secció de digitals de la Sílvia Creus i la tria musical d'en Sergi Cutillas, sempre adients. L'amabilitat de la Judith Sala i l'Àngels Bronsoms no té límits. (Llàstima del cafè, però no es pot tenir tot en aquesta vida.)

A L'oracle hi vaig un cop al mes, des d'aquesta temporada. Normalment cau en dijous, amb la qual cosa en Xavier Graset aprofita per comentar alguna cosa de l'article que aquest dia de la setmana publico al diari Avui. Precisament avui era una peça sobre la Girona profunda. M'agrada la interacció amb els oients, via Facebook i Twitter, la diversitat temàtica i la pluralitat. Però hi ha dos aspectes que íntimament són un autèntic honor, de formar part dels col·laboradors d'aquest programa. El primer és que en Graset és un periodista que admiro de fa temps. És 9 anys més gran que jo i és un professional que ha picat pedra fent informació. El recordo en la seva etapa de delegat de l'emissora a Madrid, seriós i competent, i llavors combinant aquella intervenció diària fent telefònicament de Manolo en els últims respirs diaris del magazín d'Antoni Bassas. Solvent com a periodista i divertit com a personatge. És per això que sovint fem la broma de dir "Graset-Gordillo", i això sense pinganillo ni traducció automàtica.

El segon aspecte que em captiva d'anar-hi al programa és l'hora. Mítica hora a la ràdio nacional de Catalunya. De 3 a 4 de la tarda. És una hora d'escassa pressió d'audiència, i aquest clima afavoreix un to amable, proper i distès. I sovint penso si mirant enrere, aquest to i aquest format és l'evolució en el temps d'aquell gran programa que va ser L'orquestra. Llegiu l'apartatLa desaparició de L'orquestra, en aquesta entrada a la Viquipèdia (per cert, felicitats pel desè aniversari!) sobre un gran dels grans, Jordi Vendrell. Per a mi, és un honor ser a Catalunya Ràdio en la mateixa franja horària d'aquella mítica tertúlia que conduïa Vendrell. I aquí faig un link final, per arrodonir-ho. Vendrell, que va ser dels primers periodistes del país a descobrir i difondre l'invent màgic d'Internet. Tot lliga, @xgraset.