L'última conversa amb Carlos Torreiro
Ho vaig comentar dilluns a @saulgordillo que estava impactat per la mort del periodista Carlos Torreiro, de 49 anys. N'havia tingut notícia el dia abans, diumenge, a través de la piulada del diputat socialista Josep Maria Balcells. Torreiro era el cap de continguts de la Xarxa de Televisions Locals, de la Diputació de Barcelona. Era un periodista dur, de formes no precisament diplomàtiques. A més, com a responsable periodístic de l'ens audiovisual de la Diputació de Barcelona era un periodista que observava el projecte de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) amb escassa simpatia. Per què enganyar-nos? A ell li agradava anar de cara, i és de justícia dir-ho. Torreiro era allò que en política en diuen adversaris o rivals. Però en el món de la informació i del periodisme, la cosa va diferent.
Era el cap periodístic d'un ens que durant molts anys va rivalitzar amb l'agència nacional, cert. De fet, ell i els seus companys observaven l'ACN com una competència, quan en realitat els dos projectes són complementaris o ho haurien de ser. La qüestió és que Torreiro, tot i la seva duresa, la seva franquesa, la seva passió i la seva convicció en veure les coses des del lloc que ocupava, va fer una evolució clarament positiva. Des de la meva arribada a la direcció de l'Agència, el març del 2007, he treballat per superar l'estadi d'enfrontament XTVL-ACN. Són projectes públics, i considero que cadascú pot ocupar el seu espai buscant perfectament la complementarietat. L'ACN és una agència nacional, una agència de notícies. La XTVL, i això no em correspon a mi dir-ho, és tota una altra cosa.
Recupero aquesta fotografia, del 17 de novembre de 2009, perquè per a mi va suposar la certificació d'un punt d'inflexió positiu en les relacions entre l'ACN i la XTVL, entre els dos mons que podem representar els dos projectes. A la foto se'm veu amb el delegat d'EFE a Catalunya, Leandro Lamor, i a la dreta de la imatge, Carlos Torreiro, Era una taula rodona sobre el paper de les agències de notícies de suport als mitjans de proximitat, en la jornada Infolocal de Terrassa, moderada per Ramon Pellicer (TV3) i en què també hi participava Loli Franco (Atlas). Aquell acte va anar bé perquè en Carlos i jo vam dir el que crèiem, a raig, com ho solem fer, i recordo que ell discrepava de mi en algun aspecte.
Però després d'aquella taula rodona al Parc Audiovisual de Terrassa va venir un altre dia un dinar, en què ens acompanyava Marc Melillas, @marcmelillas, el director general de la Xarxa Audiovisual Local, també de la Diputació de Barcelona. El dinar va anar encara millor que la taula rodona, i recordo les paraules de Torreiro, també directes i franques, però en una línia clara d'entesa i col·laboració que tancaven la històrica etapa d'enfrontament dels anteriors responsables d'un i altre projecte. Jo, d'en Carlos, em quedo amb les últimes paraules que vam tenir. I en aquesta línia de pensar en el bé comú, en el ciutadà i en el sector de la comunicació, és en la que hi hem de continuar treballant tots els professionals i responsables de mitjans públics.
Demà, dimecres, al migdia l'acomiadarem al Tanatori de les Corts.
Era el cap periodístic d'un ens que durant molts anys va rivalitzar amb l'agència nacional, cert. De fet, ell i els seus companys observaven l'ACN com una competència, quan en realitat els dos projectes són complementaris o ho haurien de ser. La qüestió és que Torreiro, tot i la seva duresa, la seva franquesa, la seva passió i la seva convicció en veure les coses des del lloc que ocupava, va fer una evolució clarament positiva. Des de la meva arribada a la direcció de l'Agència, el març del 2007, he treballat per superar l'estadi d'enfrontament XTVL-ACN. Són projectes públics, i considero que cadascú pot ocupar el seu espai buscant perfectament la complementarietat. L'ACN és una agència nacional, una agència de notícies. La XTVL, i això no em correspon a mi dir-ho, és tota una altra cosa.
Recupero aquesta fotografia, del 17 de novembre de 2009, perquè per a mi va suposar la certificació d'un punt d'inflexió positiu en les relacions entre l'ACN i la XTVL, entre els dos mons que podem representar els dos projectes. A la foto se'm veu amb el delegat d'EFE a Catalunya, Leandro Lamor, i a la dreta de la imatge, Carlos Torreiro, Era una taula rodona sobre el paper de les agències de notícies de suport als mitjans de proximitat, en la jornada Infolocal de Terrassa, moderada per Ramon Pellicer (TV3) i en què també hi participava Loli Franco (Atlas). Aquell acte va anar bé perquè en Carlos i jo vam dir el que crèiem, a raig, com ho solem fer, i recordo que ell discrepava de mi en algun aspecte.
Però després d'aquella taula rodona al Parc Audiovisual de Terrassa va venir un altre dia un dinar, en què ens acompanyava Marc Melillas, @marcmelillas, el director general de la Xarxa Audiovisual Local, també de la Diputació de Barcelona. El dinar va anar encara millor que la taula rodona, i recordo les paraules de Torreiro, també directes i franques, però en una línia clara d'entesa i col·laboració que tancaven la històrica etapa d'enfrontament dels anteriors responsables d'un i altre projecte. Jo, d'en Carlos, em quedo amb les últimes paraules que vam tenir. I en aquesta línia de pensar en el bé comú, en el ciutadà i en el sector de la comunicació, és en la que hi hem de continuar treballant tots els professionals i responsables de mitjans públics.
Demà, dimecres, al migdia l'acomiadarem al Tanatori de les Corts.