Vacances al Pla de l'Estany
Són les fotografies de les vacances al Pla de l'Estany una setmaneta d'agost. N'hi ha un parell de "periodístiques". La captura de la carpa albina a l'estany de Banyoles d'un noi que estava pescant el vespre que hi érem (després la va tornar perquè la pesca es practica sense mort) i un llamp al fons quan començava una tempesta elèctrica. La resta són vespres, paisatges, llunes que trenquen la foscor, moltes imatges a velocitat lenta, amb la càmera a terra, cap d'elles amb trípode, tirades una mica a ull. Totes són fetes amb gran angular (24) i no estan pas retocades ni corregides posteriorment. Queden boniques. Sobretot ara que les veig en pantalla. Fan patxoca, tot i que quan les estàs fent tens la sensació que quedaran mogudes o cremades, que no diran res.
La fotografia de vacances és molt experimental. Dispares gairebé sense adonar-te'n. A tot i a tothom. Els que t'acompanyen es deuen fartar de veure't amb la càmera a per tot i de sentir com dispara la Nikon. Però al cap d'uns dies, setmanes, anys... fa il·lusió. La gràcia de les fotos de vacances és que si captes qualsevol moment quotidià, qualsevol detall insignificant, et fa la impressió que no dirà res, però vist després, en el context de les imatges d'aquells dies, la captura obté tot el sentit.
Aquestes fotos que penjo aquí són les més impersonals, lògicament. No hi surt cap dels molts nens que teníem a la casa, ni els pares ni les mares, ni res que sigui comprometedor. Em fan ràbia els que pengen les fotos de les vacances indiscriminadament, sense vetllar per la privacitat dels menors. La lluna, l'estany, els edificis de Banyoles o els vespres a Vilademuls no es queixaran pas de ser penjats a Internet. De fet, sí que hi surt una foto d'un nen, el meu, però no se li veu la cara. És l'instant que es llença a la piscina. Igual que els meus peus, fotografiats en moviment mentre em gronxava. O una vaca de cartró a la plaça de Banyoles, fotografiada pel meu fill, la primera que fa i que publiquem. O una a les fosques, a l'entorn d'un país casolà d'aniversari.
M'agrada, doncs, pujar fotos de llocs del país, i etiquetar-los a Flickr perquè així farcim més la xarxa de continguts propis. Fotos d'aquí que poden sortir a qualsevol lloc del món. I m'agrada penjar les fotos d'un estiu de turisme interior com a reivindicació de les vacances al costat de casa, o a casa mateix, amb la idea que és possible passar-s'ho bé i fer coses interessants sense haver d'anar a l'altra punta del món, bàsicament perquè els de l'altra punta del món bé que venen a Catalunya.
La fotografia de vacances és molt experimental. Dispares gairebé sense adonar-te'n. A tot i a tothom. Els que t'acompanyen es deuen fartar de veure't amb la càmera a per tot i de sentir com dispara la Nikon. Però al cap d'uns dies, setmanes, anys... fa il·lusió. La gràcia de les fotos de vacances és que si captes qualsevol moment quotidià, qualsevol detall insignificant, et fa la impressió que no dirà res, però vist després, en el context de les imatges d'aquells dies, la captura obté tot el sentit.
Aquestes fotos que penjo aquí són les més impersonals, lògicament. No hi surt cap dels molts nens que teníem a la casa, ni els pares ni les mares, ni res que sigui comprometedor. Em fan ràbia els que pengen les fotos de les vacances indiscriminadament, sense vetllar per la privacitat dels menors. La lluna, l'estany, els edificis de Banyoles o els vespres a Vilademuls no es queixaran pas de ser penjats a Internet. De fet, sí que hi surt una foto d'un nen, el meu, però no se li veu la cara. És l'instant que es llença a la piscina. Igual que els meus peus, fotografiats en moviment mentre em gronxava. O una vaca de cartró a la plaça de Banyoles, fotografiada pel meu fill, la primera que fa i que publiquem. O una a les fosques, a l'entorn d'un país casolà d'aniversari.
M'agrada, doncs, pujar fotos de llocs del país, i etiquetar-los a Flickr perquè així farcim més la xarxa de continguts propis. Fotos d'aquí que poden sortir a qualsevol lloc del món. I m'agrada penjar les fotos d'un estiu de turisme interior com a reivindicació de les vacances al costat de casa, o a casa mateix, amb la idea que és possible passar-s'ho bé i fer coses interessants sense haver d'anar a l'altra punta del món, bàsicament perquè els de l'altra punta del món bé que venen a Catalunya.