Tot va començar aquí
Aquest era l'estudi central de Ràdio Pineda el 1989. L'emissora municipal ocupava una casa antiga a Can Xaubet, al costat de la carretera N-II. L'edifici va anar a terra, i en aquell espai s'han fet accessos a la zona esportiva, amb camp de futbol, poliesportiu i piscina noves. Aleshores, a Can Xaubet tot eren conreus, terres i torrents. Era una casa enmig del no-res. I des d'allà funcionava la ràdio. Hi havia un parell d'estudis, el dels directes i el de les gravacions. Un dia hi vaig anar a veure en Toni Fuentes, que feia un magazine els dissabtes, i m'hi vaig enamorar. En Joaquim Burjons, aleshores director, em va fer una prova, i no sé com però em va acceptar a l'emissora per anar fent cosetes, col·laboracions, programes d'estiu en hores intempestives, després un de setmanal, un programa diari a l'estiu i finalment els informatius...
En l'última etapa, amb en Francesc Gil de director, combinava els informatius de Ràdio Pineda amb les corresponsalies d'El Punt, Ràdio Marina i amb l'arrencada de la revista Repòrter. Crec que aleshores l'emissora va fer el procés de municipalització, perquè al principi era com tantes ràdios locals, d'associacions. L'actual director, Manel Colàs, era una de les estrelles de l'emissora, però va fer el salt a altres ràdios fins que va tornar com a màxim responsable, quan ja era del tot de l'Ajuntament.
Com veieu a la foto, tot era molt autèntic. Discs de vinil i la mítica Revox (que no es veu aquí), on es gravaven els talls de veu dels informatius, i les cintes de cassette de tota la vida per a les falques publicitàries i les promocions. Res de digital, cap ordinador. L'any 89 les ràdios anaven així. Dos plats, dues cassettes, una Revox, micro per al control, i micros per a l'estudi. Fixeu-vos en quin telèfon teníem! Res de mòbils. Jo, en el magazine, feia autocontrol, és a dir, em punxava la música jo solet, locutava i llegia els diaris. També feia entrar trucades dels oients en directe, i obria la porta si venia el carter o algun veí, i deixava notícies per a la tarda enregistrades, i feia com encara avui fan molts companys en un munt d'emissores locals del país: tots els papers de l'auca.
Grans estius, grans caps de setmana, grans inicis radiofònics. Parlo de fa més de 20 anys, quan rondava la majoria d'edat i quan, en el meu cas, parlar el català correctament encara suposava un esforç. Gràcies a Ràdio Pineda i després a El Nunci d'en Paco Grau, i a Repòrter, i després a El Punt i Ràdio Marina, vaig aprendre a fer de periodista. A cobrir des d'un ple municipal fins a l'elecció de la pubilla i l'hereu de la vila. A anar a reunions veïnals de protesta i a inauguracions de l'alcalde de torn. A aixecar temes policials i fer entrevistes d'artistes que exposaven al municipi. El que sempre hem conegut com ser un tot terreny. Això que ara en diem polivalent, multimèdia o multitasca.
En l'última etapa, amb en Francesc Gil de director, combinava els informatius de Ràdio Pineda amb les corresponsalies d'El Punt, Ràdio Marina i amb l'arrencada de la revista Repòrter. Crec que aleshores l'emissora va fer el procés de municipalització, perquè al principi era com tantes ràdios locals, d'associacions. L'actual director, Manel Colàs, era una de les estrelles de l'emissora, però va fer el salt a altres ràdios fins que va tornar com a màxim responsable, quan ja era del tot de l'Ajuntament.
Com veieu a la foto, tot era molt autèntic. Discs de vinil i la mítica Revox (que no es veu aquí), on es gravaven els talls de veu dels informatius, i les cintes de cassette de tota la vida per a les falques publicitàries i les promocions. Res de digital, cap ordinador. L'any 89 les ràdios anaven així. Dos plats, dues cassettes, una Revox, micro per al control, i micros per a l'estudi. Fixeu-vos en quin telèfon teníem! Res de mòbils. Jo, en el magazine, feia autocontrol, és a dir, em punxava la música jo solet, locutava i llegia els diaris. També feia entrar trucades dels oients en directe, i obria la porta si venia el carter o algun veí, i deixava notícies per a la tarda enregistrades, i feia com encara avui fan molts companys en un munt d'emissores locals del país: tots els papers de l'auca.
Grans estius, grans caps de setmana, grans inicis radiofònics. Parlo de fa més de 20 anys, quan rondava la majoria d'edat i quan, en el meu cas, parlar el català correctament encara suposava un esforç. Gràcies a Ràdio Pineda i després a El Nunci d'en Paco Grau, i a Repòrter, i després a El Punt i Ràdio Marina, vaig aprendre a fer de periodista. A cobrir des d'un ple municipal fins a l'elecció de la pubilla i l'hereu de la vila. A anar a reunions veïnals de protesta i a inauguracions de l'alcalde de torn. A aixecar temes policials i fer entrevistes d'artistes que exposaven al municipi. El que sempre hem conegut com ser un tot terreny. Això que ara en diem polivalent, multimèdia o multitasca.