L'article de Manuel Castells¿Independencia? publicat aquest dissabte a La Vanguardia demostra fins a quin punt el sobiranisme forma part del debat mediàtic a Catalunya. Mentre la independència era un tema recurrent entre determinats opinadors, i limitat a uns mitjans molt concrets, el sobiranisme tenia un sostre i uns espais molt definits. Ara que el debat s'eixampla i ocupa més i nous espais en els mitjans tradicionals, amb signatures que fins avui poc ens podíem imaginar que fossin sensibles a la causa nacional, la independència esdevé un projecte a tocar de dits. El sobiranisme ha tingut com a únic aliat la Internet catalana, mentre que els mitjans tradicionals s'han fet valer i estimar més del compte per a la causa independentista. A partir de la manifestació del 10-J, la més gran de la història de Catalunya, s'ha produït un gir en l'escenari mediàtic, a les tribunes d'opinió del país i també a nivell internacional. I tant que ha servit, la manifestació! Ha servit perquè la independència deixi de ser tabú com a projecte polític factible i seriós entre una elit d'opinadors i referents fins ara distanciats, allunyats d'aquesta idea. Castells n'és un exemple, no pas l'únic.
