La manifestació més gran de la història de Catalunya ha estat un clam per la independència. Barcelona ha superat convocatòries multitudinàries com les de la guerra d'Iraq i ha acollit una marea humana que ha inundat el passeig de Gràcia fins a la plaça Tetuan, en un recorregut en què les estelades han superat les senyeres i els crits d'independència s'han imposat rotundament davant de qualsevol altre lema. La convocatòria del "Som una nació. Nosaltres decidim" ha donat pas a la independència. Les autoritats, representades al més alt nivell amb els presidents i expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, han hagut de suportar xiulets, retrets i alguna increpada. La desafecció s'ha concentrat en els polítics, que després d'una setmana d'estira-i-arronsa per pactar lema, pancarta i disposició institucional ha rebut una forta resposta ciutadana. A part d'aquesta incomoditat, en alguna ocasió ofensiva amb les institucions del país, el més notable d'aquesta jornada històrica ha estat l'èxit de participació (1.500.000 persones, segons els organitzadors) i l'explosió independentista com a resposta a les negociacions i posteriors tisorades estatutàries. Si la manifestació del 18-F després de la retallada de l'Estatut del Parlament va ser un èxit (el camí de la plaça Espanya a la plaça Catalunya), la d'aquest dissabte ha estat encara superior.
