Gràcies, Calella Decideix!

He viscut un dia històric. Gràcies a una plataforma ciutadana, a Calella Decideix, he tingut l'oportunitat i el privilegi de votar sobre la independència de Catalunya. Em sento més orgullós que mai de ser de Calella, i de viure-hi. La organització d'aquesta consulta cívica ha estat exemplar. Tots els actes que s'han organitzat a la ciutat. Tota la campanya en favor de la participació oferint les tres opcions de vot (sí, no i en blanc). Tota la mobilització de gent de totes les edats i sensibilitats polítiques. Tota la campanya electoral, amb material impecable, seu electoral pròpia, una cartelleria i una logística envejables que ja voldrien alguns partits polítics. Tota la generositat d'aquests ciutadans de Calella que han fet possible el combat al fantasma de la desafecció política, de la transversalitat tantes vegades esmentada i tant poc sovint practicada, de l'activisme en estat pur i versió moderna, amb una aposta per les tecnologies i les xarxes socials que deixa el llistó de la ciutat altíssim. Ser de Calella és avui un honor, i ho dic abans de conèixer els resultats de participació i el resultat. Per a mi, l'èxit no és el recompte final, sinó el projecte dut a terme per aquests veïns durant els últims mesos. Calella ha donat una lliçó i cal que ens en felicitem. Això d'avui ha estat un triomf democràtic, participatiu, cívic, un clam de llibertat i una prova que una altra manera d'entendre la ciutadania és possible.

He agafat la càmera de fotos i he sortit al carrer. No volia que una jornada sense precedents com aquesta, passés desaparcebuda per al meu objectiu. La càmera ho havia de copsar, de retratar per a la posteritat. No només l'urna, sinó el context. Volia fer-ho amb gran angular perquè això d'avui ha estat un gran angular col·lectiu i comunitari, un cop de geni popular que s'ha traduït en festa, participació i política, perquè tot és política. Les imatges d'aquest 25 d'abril de 2010 no són cap anècdota. Calella té el centre urbà més cuida't que mai. Té uns edificis públics que desitjàvem de fa anys per als nostres ciutadans. I aquest diumenge de referèndum independentista aquests espais, l'Ajuntament Vell, de propietat municipal esclar, i la plaça de la Constitució (quina metàfora, oi?), on hi ha aquest edifici, l'actual Ajuntament i la Biblioteca Mas Salvador de Plaça, han acollit una celebració festiva que ha aplegat calellencs de totes les edats. Era l'àgora, era l'escena més fresca i engrescadora que recordo a la meva ciutat. Alguns no hi han volgut ser, i és legítim i respectable. Em sap greu que s'hagin perdut la possibilitat de captar de primera mà i en persona aquest ambient, aquest sentiment transversal que l'urna ha acabat sintetitzant. Ho havien de viure com a experiència col·lectiva, social, de veïnatge, comunitària. No estic parlant de política en el sentit pejoratiu, ni de partidisme ni de res d'això.

Després he anat a fer un tomb per la ciutat, i l'orgull ha anat in crescendo. La nova Riera Capaspre, recentment urbanitzada i inaugurada, com a nou eix urbà de la ciutat, que connecta el mar i la muntanya, la ciutat hotelera i el centre històric. Llavors hem anat al passeig marítim, amb la millor platja del Maresme, i de les més grans del litoral català que aviat és dit. Un front marítim que en la intersecció amb la riera té un pont amb una senyera majestuosa, una altra metàfora d'aquest diumenge històric. El far al fons, com a guia (més metàfora). I tornant cap a dinar, les senyeres i estelades als balcons d'un munt d'edificis. Identitat catalana de Sant Jordi prorrogada fins a aquest 25A, dia de #consultes, en una revolta ciutadana a les xarxes socials que ha convertit el seguiment d'aquests referèndums en 211 municipis del país en una de les etiquetes més usades a Twitter, poca broma!

Aquesta és la grandesa, que amb el mòbil mateix pots comunicar i expressar-te, lliurement. I que vas fent fotos d'una realitat, que hi és i cal conèixer, i que gràcies a Internet i a la web 2.0 pots compartir amb tothom que vulgui. Ha estat un diumenge de sol i il·lusió, d'explosió virtual i d'emoció a peu de carrer, a l'antic Ajuntament on fa vint anys vaig començar a fer de periodista de la mà d'en Francesc Grau (gràcies, Paco!) quan només era un adolescent, i ara que tenim família i alguna responsabilitat, t'atures un moment i dius: gràcies calellencs, gràcies Calella Decideix.