Facebook capat a les redaccions
Les redaccions són terriblement avorrides i s’hi perd massa el temps. L’afirmació és del periodista Juan Varela, que va participar fa pocs dies en una de les sessions de 10 en comunicació, organitzades per l’Escacc. Cal dinamitar-les (de dinamita) i demanar als periodistes que surtin al carrer i siguin més presents a Internet, afegia el gurú i consultor. La veritat és que les rutines a moltes redaccions no han evolucionat prou. En algunes d’elles sembla com si el temps no hagués passat. Hi ha símptomes preocupants, com, per exemple, la moda d’algunes empreses de censurar l’accés des dels ordinadors de la redacció a blocs, determinades pàgines web i xarxes socials com Facebook. Aquestes empreses interpreten que tenir els seus periodistes navegant una part de la jornada laboral per les eines 2.0 és una distracció i una pèrdua de temps, és a dir, de productivitat. Cal tenir molt clar que la productivitat depèn d’aquestes “distraccions” per arribar a mesures radicals com capar l’entrada a aquestes pàgines.
Potser sí que hi ha periodistes que fan feines mecàniques o molt intensives, però millor aniríem si els professionals trepitgessin més el carrer per aixecar “temes propis”, parar l’orella al bar i conviure amb els ciutadans a les xarxes socials, les noves àgores on circula informació i el debat és viu com una mala cosa. Per fer bé la feina de periodista cal ser present a les xarxes socials, tenir l’antena posada en els debats ciutadans i millorar l’accés a fonts d’informació tradicionals i nous actors i protagonistes de l’actualitat que ja han decidit fer el salt a Internet.
Com es pot capar Facebook, Twitter, YouTube, Flickr o els blocs, si és allà on passen coses, cada dia més? Com es pot impedir que els professionals de la informació vegin de primera mà què es cou a la xarxa si els ciutadans tenen més marge de maniobra i llibertat que els propis periodistes? Com demanar als periodistes que s’autolimitin, s’autoamputin i s’autocensurin, si els polítics diuen que volen guanyar les eleccions fent política 2.0 a Internet? O és que no saben què és Obama? O és que no han vist que les relliscades d’alguns polítics a Facebook i Twitter són notícia i comporten dimissions?
Cal ser valents i apropar els periodistes al carrer (horaris flexibles, no obsessió per la presència en el centre de treball) i també a les xarxes socials (deixar de capar pàgines o de ridiculitzar qui té un bloc o Facebook a la pantalla). Els temps canvien.
(Article publicat al bloc d'Escacc.)