El Pirata que necessita Catalunya

Anys enrere, els ajuntaments posaven enllumenat en els racons insegurs de les ciutats. Ara que tot és il·luminat, els consistoris es dediquen a instal·lar càmeres pertot. Càmeres de trànsit i de seguretat. Ulls que ens observen en l'espai públic més enllà de les càmeres d'entitats privades, començant per les sucursals bancàries i gràcies a les quals s'ha pogut resoldre algun crim. Més càmeres hauria de ser sinònim de més seguretat i prevenció. Aquesta setmana l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que les càmeres de trànsit seran més precises per enxampar els motoristes infractors. A les xarxes socials d'internet els menors van pràcticament despullats, i als aeroports hi anirem tots amb els nous escàners de cos sencer. Els Estats Units ens espien els comptes bancaris des que van caure les Torres Bessones. Anem, inevitablement, cap a la conversió de l'espai públic en gran plató de circuit tancat i de les dades personals en transferibles. Evitarà això els delictes? Està per veure. D'entrada, el que es produeix és un retrocés de la privacitat, un atemptat a la intimitat que els ciutadans teníem al carrer i en l'esfera personal. Cada passa en favor de la seguretat pot ser una reculada de la privacitat.

A Catalunya les propostes extraparlamentàries es basen en la criminalització de l'immigrant (Anglada), en l'independentisme (Carretero i/o Laporta) i en el "liberalisme responsable" (Nebrera). A Suècia la irrupció de noves forces com el Partit Pirata, amb representació al Parlament Europeu i clau a Estocolm, es basa en la defensa de drets individuals i en els nous paradigmes socials (internet, propietat intel·lectual, etc.). Dic això perquè el debat sobre la privacitat i la seguretat arran de la videovigilància és profund, i mentre a Suècia l'administració ha de respondre per l'ús i la gestió de les imatges aquí anem plantant càmeres amb una certa alegria. En un país on pràcticament tots els edificis públics estan custodiats per empreses privades i en què l'espai públic esdevé frame contínuament, em pregunto com es vigila el vigilant. El Rickard Falkvinge del Partit Pirata suec tindria molta feina a Catalunya.