L'assalt a TV3
La retirada de la publicitat de Televisió Espanyola no hauria pogut arribar en pitjor moment. D'entrada, l'audiència ha premiat la desaparició dels anuncis, perquè veure una pel·lícula sense interrupcions és com anar al cinema. (O millor, perquè ara els cinemes fan vaga i boicotegen el català.) Però més enllà d'això hi ha moltes incògnites sobre el model que seguirà l'ens públic, el repartiment del pastís publicitari (no està demostrat que els antics anuncis de TVE se sumin als que tenen les altres cadenes) i l'escenari mediàtic que generarà la decisió del govern espanyol. Arriba en mal moment, perquè després que les televisions privades hagin aconseguit amb pressió política el botí de la pública espanyola, totes les mirades han començat a dirigir-se cap a TV3. Per què la pública catalana hauria de ser diferent de l'homòloga espanyola, ara que el govern de l'Estat ha posat en marxa una LOAPA audiovisual? Aquesta llei centralista de l'audiovisual, la pressió del sector privat en plenes fusions (Cuatro amb Telecinco i Antena 3 amb La Sexta) i la crisi que ha enfonsat els ingressos per publicitat estan sacsejant la pantalla estatal.
Catalunya té una llengua pròpia, i aquesta és una gran diferència entre TVE i TV3. La nostra va néixer per normalitzar el català, també amb els anuncis. Avui, però, això ja no és garantia de res. El precedent espanyol i la pressió dels privats d'aquí (la majoria en castellà) coincideix amb un clima electoral que propicia la subhasta. Els lobbies treballen de valent i tempten els nostres polítics que puguin estar disposats a afeblir l'ens públic català en nom de la bona gestió i l'estalvi a canvi d'amabilitat en forma de línia editorial. Correm el risc de veure reproduït a TV3 el cop de timó de TVE. El president de la corporació dels mitjans públics, Albert Sáez, no descarta la possibilitat que la publicitat desaparegui de Catalunya Ràdio. En això, ja ens assemblaríem als espanyols i RNE. Després quedaria el gran assalt a TV3. Però aquí Sáez té ganes de plantar cara: "Els negocis que no es poden explicar són mals negocis". Llavors caldrà veure si encara queden polítics que defensin els mitjans públics.