Jordi Pujol en perspectiva.

Llegeixo a El Punt l'entrevista que Cuyàs i Riba li han fet a l'expresident de la Generalitat: "Un bon president ha de prestigiar la institució i Maragall no ho ha fet" O bé: "Un país amb uns dirigents que fan el ridícul és un país que no es fa respectar". Després de 23 anys al poder, a Pujol li toca veure els toros des de la barrera. I l'arena política catalana, la veritat és que està molt moguda. Pujol deu disfrutar i patir alhora, veient com van les coses, per quins tràngols passa el tripartit de Maragall. A l'entrevista, Pujol afirma de l'actual President: "El conec des que ell tenia 12 anys i el portava d'excursió. Quan té un problema sempre desvia l'atenció a còpia de crear-ne un altre de més gran." És aquella frase de Manuel Cuyàs -i citada sovint per Salvador Cardúsque diu de Maragall: "Per aprofitar una llimona fa un plat de crema." Amb la crisi del tres per cent (i la seva desafortunada insistència metafòrica), l'actual president n'ha donat proves.

Precisament ara que s'ha extès la sospita de corrupció sobre els governs de Pujol, m'estic llegit "Jordi Pujol. En nom de Catalunya", una biografia no autoritzada dels periodistes d'El Mundo Félix Martínez i Jordi Oliveres, acabada de publicar. La realitat és que el volum -poc amable amb el personatgeno aporta cap novetat espaterrant, però va bé per agafar perspectiva històrica. I cada dia que passa sense Pujol al poder, crec que el personatge és -en l'imaginari col·lectiucom més entranyable. No diré que se'l trobi a faltar (perquè tampoc és això!), però el temps matisa les valoracions dels dirigents i els balanços de la seva obra de govern.