País de fireta.

El president de la Generalitat apareix avui dissabte a les portades de tots els diaris fent una foto (amb una càmera que fa riure) al seu exconseller en cap i líder d'ERC, que l'acompanya en viatge oficial a Israel i Palestina, mentre Carod s'aguanta sobre el seu cap una corona d'espines que li ha donat Maragall en ple carrer de Jerusalem. Una imatge patètica, especialment quan tothom sap que el dia abans Carod va plantar Maragall en un acte oficial en el lloc on van assassinar Isaac Rabin perquè només hi onejaven les banderes israeliana i espanyola. No hi era la senyera.
He llegit l'article de divendres de Salvador Cardús a l'Avui. Es titula "El pessimisme de l'experiència", i acaba dient: "Només podré recuperar una certa confiança en la capacitat política de les nostres institucions de govern si l'Estatut i el finançament es resolen amb la mínima gradualitat sobiranista exigible i promesa. Ara com ara, no em puc moure del pessimisme de l'experiència, que és llarga i ben fonamentada."
La foto patètica de Maragall i Carod i el pessimisme de Cardús barrejats em causen una sensació desagradable. El país es mereix aquests polítics? Ens hi hem de ressignar?