A la ciutat del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, tindran problemes aquest juliol per celebrar dos dels actes més emblemàtics de la festa major de Mataró, les Santes. Tant la ruixada (una pluja d'aigua amb aspersors i música a tot drap, punxada per l'Espartac Peran, després del gran correfoc) i la xeringada (camions amb mànegues que mullen la canalla amb escuma) estan en perill per les mesures restrictives aplicades pel Govern arran de la sequera que patim. No es pot fer servir aigua dolça per a aquestes activitats festives, que apleguen milers de mataronins. I ara el govern municipal (l'àrea de Cultura és en mans del successor de Milà a ICV de Mataró, Jaume Graupera) es planteja fer-ho amb aigua de mar, és a dir salada. Perfecte! Estalviarem aigua d'ús de boca, però ens carregarem les plantes i arbres del cor històric del Parc Central i retornarem la canalla a casa amb una picor d'ulls que encatarà a les mares i pares. La qüestió és que un arriba a la conclusió que el tripartit catalanista i d'esquerres, tant ecosocialista com és, ens posa en crisi fins i tot els actes de festa major. Ja veurem què passa amb la seguretat (Déu no vulgui que es repeteixin els fets de Berga!), però de moment el govern mataroní ja té problemes amb l'aigua de la ruixada i la xeringada. Esperem que el rom cremat d'abaix a mar i la xindriada no pateixin també alguna restricció d'aquestes.
