Tolerància zero amb la sospita i l'acusació governamental.
Si apliquem l'eslògan que més famosa ha fet a la consellera d'Interior, Montserrat Tura, ho apliquem a tot. Tolerància zero amb l'alcohol i les drogues al volant, amb les imprudències a la carretera, amb l'excés de velocitat, amb el que faci falta! Tenim el país empastifat de radars de velocitat i de vehicles camuflats que et filmen per enxampar-te a la mínima que et distreguis. Està molt bé, perquè els ha faltat temps (a la maquinària del Departament d'Interior encarregada de difondre mediàticament els seus èxits) per donar a conèixer les estadístiques, segons les quals ha baixat la sinistralitat i la mortalitat a les carreteres gràcies a la política de mà dura de la consellera Tura. Aquesta dona era fins ara de les poques, entre els seus companys del Consell Executiu, que havia enfilat el camí dels titulars del bon governant. Era l'única que generava teca cada setmana, que donava la sensació que feia feina i que el govern estava per la labor, com a mínim en la seva matèria, que és la de la seguretat ciutadana.
Però jugar-s'ho tot a la carta mediàtica també té riscos, i aquests dies la consellera ho està vivint en carn pròpia. La compareixença de dimarts al Parlament sobre l'assassinat de Josep Maria Isanta a Berga va servir per descobrir una consellera (a la foto de Gabriel Massana, en la sessió de control parlamentària) que prefereix tirar pel dret per rentar la seva imatge, malgrat que això contribueixi a la fractura social i agreugi la hostilitat d'una part no genys anecdòtica de la societat bergedana amb els Mossos d'Esquadra.
No és de rebut culpar, criminalitzar o corresponsabilitzar els casals independentistes, anarquistes o determinats col·lectius joves i ciutadans. Un governant responsable no pot fer-ho. Però m'imagino que Montserrat Tura deu tenir més d'un maldecap, aquests dies. I no s'ho deu haver rumiat gaire bé, això que va dir dimarts al Parlament. Resulta que s'havien robat exàmens per accedir al cos de Mossos d'Esquadra. Resulta que al magatzem d'unes dependències policials hi han trobat informació desordenada i deixada de qualsevol manera, amb cintes i proves sobre o contra ciutadans d'aquest país. Resulta que, finalment, Montserrat Tura ha descobert que governar comporta un cert desgast, i més quan ets qui té la porra a la mà i controla la policia d'un país. Cada vegada comença a ser més habitual que els membres del Govern (penso en Maragall i en la pròpia Tura) rebin xiulades. Maragall a Berga i a l'Hospitalet de Llobregat, casualment coincidint als pocs dies dels brots de violència al carrer.
Per tant, quan tens un pà amb tomàquet com el que té Montserrat Tura, no s'hi val a escampar la sospita entre els ciutadans. Perquè ciutadans ho són tots. Els independentistes, els anarquistes, els que duen el cabell llarg, els que el duen curt, els que porten corbata i els que ja van amb xancletes. O no?