Quintana, l'estatut i Galícia com a nació.

L'altra cara de la moneda avui és Anxo Quintana, líder del Bloque Nacionalista Galego, que permetrà que el socialista Emilio Pérez Touriño ocupi la presidència de la Xunta quan s'acabi de negociar un pacte i un programa de govern entre PSdG i BNG. L'endemà de l'esperat i polèmic recompte dels vots dels emigrants, Anxo Quintana ha advertit que ningú es pensi des de Madrid que el tomb a Galícia "sortirà barat". La frase no és la més apropiada, perquè ràpidament la premsa més conservadora i espanyolista s'ha afanyat a comparar el pacte bipartit de Galícia amb el tripartit català, que és presentat com una sangonera per a les finances i la integritat de l'Estat. La qüestió política d'avui és que Quintana ha ensenyat les dents des del primer moment. El líder del nacionalisme gallec ha fet un gest per marcar l'inici formal de negociacions amb Pérez Touriño.

D'entrada, el BNG vol el tractament de "nació" per al seu país. I una reforma de l'estatut per aixecar el sostre competencial. Tot plegat, perquè el canvi de govern i el fet d'enviar Fraga i el PP a l'oposició no pot convertir-se en un simple canvi de cromos ni en una medalla més per a Rodríguez Zapatero. Aquesta medalla té preu, i el preu (ara sóc jo qui fa servir un terme manipulable) és admetre d'una vegada per totes la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, sense marginar Galícia. Posar Galícia en peu d'igualtat nacional amb Catalunya i Euskadi, en definitiva.

Aquest dimarts ha coincidit precisament amb el 69è aniversari del plebiscit del primer Estatut de Galícia. El 28 de juny de 1936 la població gallega va donar suport majoritari al seu primer Estatut d'Autonomia, en el marc de la II República. Quedaven poc més de quinze dies perquè el cop d'Estat del general Franco acabés amb el projecte nacional gallec i els seus promotors. Una coincidència històrica que esperem que no sigui premonitòria de res dolent, sinó de tot el contrari.